L’educació VII: La sexualitat en l’educació, de la concepció a la pubertat

Amb aquest article el Ramon desvetlla una visió reveladora que ens ajuda, sens dubte, a fer-nos plantejaments profunds i sincers. Tota una revelació!!!

 

L’educació VII: La sexualitat en l’educació, de la concepció a la pubertat

L’educació sexual és responsabilitat dels pares o de l’escola? A quina edat comença l’educació sexual?

En aquest article em proposo aportar una mica de llum a aquestes preguntes.

L’ésser humà és engendrat pels pares, i acollit i gestat en el sí matern. L’actitud i experiència dels pares en el moment de la concepció constitueix el primer referent que, en major o menor grau, quedarà gravat en l’energia que els progenitors dipositen en l’òvul fecundat. Si bé la fecundació pot ser feta in vitro, l’acolliment i gestació de l’òvul fecundat té lloc necessàriament en l’úter matern. En el supòsit d’una fecundació in vitro, la relaxació i porositat corporal, així com l’actitud de la mare que rep l’òvul també influirà en la nidació i tipus de vincle que s’establirà entre l’embrió i la mare. La presència i acompanyament que rebi la mare per part del pare en la preparació prèvia i en la implantació de l’òvul fecundat, així com l’actitud del professional en implantar l’òvul poden afavorir o dificultar la relaxació corporal i també l’estat emocional i l’actitud mental de la mare i això, d’alguna manera, quedarà enregistrat energèticament en el bebè.

Durant els nou mesos de gestació es va conformant la biologia del nou ésser humà. Es van formant tots els òrgans del bebè, inclosos els genitals. Quan el nadó veurà la llum per primera vegada, un cop nascut en aquesta realitat terrenal, ja estarà proveït del germen de tots els òrgans, els quals s’aniran desenvolupant durant el seu creixement fins a arribar a l’edat adulta. Per tant, el primer aspecte que es configura en l’ésser humà és el biològic, l’orgànic.

Si la mare ha pogut alliberar-se dels referents culturals que ens han fet veure de manera vergonyosa i pejorativa allò relacionat amb la sexualitat, i manté un vincle d’estima i valoració qualificada de l’energia primària i dels òrgans genitals, veient-los com una de les parts més nobles del cos, gaudirà de la gestació amb plaer eròtic-emocional. Moltes mares recorden la gestació com la millor etapa de la seva vida. El motiu, inconscient per a la majoria de dones, és perquè en la gestació la dona s’implica tota ella, vull dir corporalment, vitalment, emocionalment i mentalment, amb la conseqüent sensació de plenitud de vida.

És important aclarir que els estats emocionals i  actituds puntuals, transitòries de la mare en gestació, per regla general, no influeixen negativament en el bebè. El que l’afecta són els estats i/o actituds habituals o mantingudes en el temps. També cal saber que els estats o actituds habituals o mantingudes de la mare afecten el bebè biològicament. Si la mare, per exemple, en lloc de sentir la presència i acompanyament solidari de la seva parella, el que experimenta amb ella és una relació conflictiva que li provoca angoixa emocional, l’angoixa emocional és causa de contracció muscular en la mare. La contracció muscular dificulta la circulació sanguínia i l’oxigenació de l’organisme. Com afecten el bebè aquests estats i actituds habituals i/o mantingudes de la mare? La resposta és senzilla i fàcil d’entendre. La contracció de la mare també afecta al cordó umbilical, vincle de connexió entre el fill i la a mare, i la contracció del cordó umbilical provoca en el bebè sensacions d’ofegament i de no ser acollit.

Un cop el bebè ha nascut, tot i que el creixement biològic ocupa un lloc molt important, pren un major protagonisme el desenvolupament emocional. En aquesta primera etapa de vida del bebè, un cop nascut, l’alletament matern és especialment important. I no tant sols perquè, en general, la llet materna és el millor aliment per al bebè, sinó també perquè amb el contacte amb el pit de la mare es produeix el vincle entre l’aspecte biològic i l’emocional. Si la mare s’ha pogut alliberar de vergonyes i tabús en relació al cos, i s’ho deixa sentir, gaudirà eròticament alletant el bebè, i així és com es reforça el vincle bio-emocional, tant del bebè com de la mare.

Una conseqüència òbvia del que he exposat fins ara és que l’educació sexual, primordialment, pertany a la mare i al pare, i comença en l’experiència de la concepció. Segons hagi estat l’actitud i experiència dels progenitors en la relació amorosa-sexual, que donarà lloc a la concepció, el bebè enregistrarà un referent o un altre, que influirà en l’actitud i visió que tindrà posteriorment del seu cos i de la seva sensibilitat eròtica i afectiva.

L’actitud de la mare durant la gestació també influirà en l’educació sexual del bebè. Per tant, és molt important que una dona, abans de quedar-se embarassada, treballi a fons per superar el tabú i visió pejorativa inculcada per la nostra cultura en relació a la sexualitat. Si la dona ha pogut desprendre’s de la influència d’aquests patrons pejoratius, rarament tindrà mareigs i vòmits durant l’embaràs, inclosos els tres primers mesos, etapa en què els mareigs i vòmits són considerats habitualment com a normals. Aquesta suposada mare, durant l’embaràs, serà un referent de salut corporal-sexual per al bebè i la seva pròpia actitud i relació amb el cos serà el referent que quedarà guardat en la memòria biològica del nadó.

Com seria el part d’una dona alliberada de la vergonya i del tabú sexual? No és agosarat imaginar que seria un part joiós, feliç, amb absència total o parcial de dolor, ja que la dona no tindria problema en la dilatació del coll de l’úter ni del canal vaginal, i el vincle saludable mare-bebè, establert en la concepció i reforçat durant la gestació, facilitaria al bebè el trànsit vaginal de la vida intrauterina a l’extrauterina.

El Gènesi descriu el conflicte bàsic que va alterar l’harmonia original de la creació. Aquest conflicte és l’orgull de la ment en establir una estructura piramidal de coneixement en lloc de l’estructura participativa i cooperativa en la construcció de coneixement, proposada per la Força o Energia Creadora, independentment del nom amb que se la vulgui anomenar. L’autor del Gènesi l’anomena Yahvè. D’aquest conflicte original se’n van derivar dos més: el primer és la vergonya del cos, especialment dels genitals, manifestada simbòlicament en el fet que l’home i la dona amaguin la nuesa, i el segon la lluita dels sentiments, simbolitzada en el conflicte entre germans. Caín va matar el seu germà Abel. La mateixa narració bíblica es refereix al dolor del part com una de les conseqüències d’aquest desordre inicial, que inclou la vergonya del cos, especialment dels genitals.

Vull citar literalment dos textos del Gènesi, que són la font de l’apartat anterior: “Yahvè Déu cridà l’home: On ets?. Ell va respondre: He sentit els vostres passos, al jardí, he tingut por i m’he amagat perquè vaig nu”. (Gn 3,10). I més endavant: “A la dona, li digué: Et multiplicaré els dolors (…), tindràs els fills amb dolor”. (Gn 3,16).

El fet que no sigui fàcil aconseguir un part amb absència total de dolor es deu al fet de ser pràcticament impossible que la dona aconsegueixi superar del tot la vergonya i tabú del sexe. La raó d’aquesta dificultat tan extrema és perquè es tracta d’un conflicte primordial, reforçat per una cultura i educació que inculquen una visió vergonyosa i pejorativa del cos, i especialment dels genitals, així com dels pits de la dona. I és justament la vergonya i les pors en relació al cos, i específicament a l’energia sexual i als òrgans genitals que l’encarnen, el que dificulta la relaxació muscular i, per tant, la dilatació del coll uterí i del tracte vaginal.

Un cop el bebè ha nascut, la relació que mantindran amb ell els pares, especialment la mare, serà un referent molt important en la configuració de l’estructura mental de relació amb el cos, inclosos els òrgans genitals.

La manera saludable de relacionar-se amb el bebè en aquesta etapa és fomentar una relació basada en el contacte físic. Un contacte que ha d’incloure tot el cos, també la zona genital del bebè. Així és com anirà construint una estructura mental no dissociada del cos, ni de l’energia vital ni de les emocions. És a dir una identitat on es vagin integrant tots els nivells, sense dissociacions.

El nen o nena ha d’anar aprenent a veure el cos amb naturalitat, sense vergonya. Cal fomentar en el nen/a una actitud de valoració, respecte i estima en relació al cos, tant al propi com al de les persones del seu entorn. Un respecte que ha d’anar acompanyat d’experiències que ajudin al nen/a a anar descobrint les diverses funcions del cos, i també la diversitat de sensacions que es desperten per tot el cos, sense excloure la zona genital.

Si els pares-mares o educadors/es observen que el nen o nena es toca i juga amb els seus òrgans genitals, mai han de renyar-lo/a sinó que han d’actuar amb naturalitat, convidant-lo/a a tocar-se diverses parts del cos per anar experimentant diferència de sensacions, tant si li resulten més agradables com no tan agradables. Fins i tot els pares poden participar en el joc amb un massatge per tot el cos amb una actitud d’acolliment, confiança i respecte.

Insisteixo una vegada més en què es tracta de fomentar una actitud mental de naturalitat, confiança, valoració, acceptació i respecte en relació a tot el cos, incloent-hi els òrgans genitals, El cos, malgrat ser una estructura caduca, és el que ens manté en aquesta realitat terrenal en què existim. Per tant mereix ser considerat i tractat com un gran tresor que se’ns ha regalat. És la casa o estructura que acull, conté i guarda tots els continguts vitals, emocionals, mentals i espirituals de què som dipositaris. En aquest sentit és molt apropiat comparar el cos a un temple, ja que acull continguts misteriosos, sagrats.

A mesura que els nens/es van creixent, cal anar mantenint sempre una actitud per part dels adults, que vagi consolidant en els infants una manera de veure el propi cos i el dels altres, incloses les zones més íntimes i nobles, amb naturalitat i respecte, evitant qualsevol actitud vergonyosa o pejorativa en relació al cos en general, i a les zones eròtiques en particular.

Fins que arriben a la pubertat, els jocs dels nens/es acostumen a ser innocents. En general són inspirats per la curiositat natural. Tant els pares/mares com els/les mestres han de mostrar una actitud oberta i comprensiva en relació a aquests jocs, sense donar-hi més importància de la que donen a altres jocs dels infants, normalment impulsats per la curiositat d’ampliar la seva experiència i coneixement. Els adults han de mirar els jocs sexuals innocents dels infants amb naturalitat i acceptació. Han d’evitar, tant amb l’actitud com amb les paraules, transmetre missatges que puguin distorsionar la curiositat natural i innocent dels jocs dels infants, és a dir, que fomentin en els nen/es una visió i concepte dels òrgans genitals com una cosa dolenta, bruta o pecaminosa.

Si el tema de la sexualitat és viscut i tractat de manera natural, sense tabús ni vergonya, en general els nens/es no mostraran curiositat per la relació sexual, ja que no és una característica d’aquesta edat.

A mesura que els infants van creixent i es van interessant per aspectes relacionats amb el cos i la sexualitat, i també mostren curiositat per saber d’on venen els nens/es, cal transmetre una visió de la sexualitat com a font de vida i potencial creatiu. És una energia que està dins nostre i nodreix el cos, vitalitza les emocions i dóna brillantor a la ment. Una energia que té un doble moviment, de dins cap enfora i de fora cap endins. A l’energia que va de fora cap endins també la podem anomenar energia femenina, i la que va de dins cap enfora la podem anomenar energia masculina. Aquests dos moviments estan presents en totes les persones, homes i dones,

Si l’infant mostra curiositat per saber d’on venen els nens/es, cal explicar-ho de manera senzilla i natural, com per exemple: mira, el pare i la mare, en moments en que senten molt amor l’un per l’altre i se senten molt units, també s’uneixen físicament, corporalment. Com ho fan? El pare i la mare es posen al llit despullats, s’abracen i el pare posa el penis dins la vulva i vagina de la mare. En aquesta unió tan especial i amorosa, de vegades el pare diposita dins la vagina de la mare una llavor de vida que s’uneix a una altra llavor de vida de la mare i, juntes, són la llavor d’una vida nova, d’un bebè que anirà creixent dins la panxa de la mare durant nou mesos fins que sortirà (naixerà), i seguirà creixent fora de la panxa. És una cosa semblant al que passa quan plantem una llavor en la terra. Primer creix dins la terra, tot i que no ho veiem, i arriba un dia que surt a l’exterior (neix), i segueix creixent fora de la terra, creixement que sí que podem veure.

Però això no és la sexualitat. La sexualitat és molt més. Crear un nou bebè és una de les moltes i meravelloses possibilitats de què està dotada aquesta energia de vida, que no podem veure amb els nostres ulls però la podem notar en el nostre cos, i també en els efectes que produeix. És molt important aprendre a utilitzar bé l’energia sexual, ja que, igual que qualsevol altra energia, pot fer coses meravelloses, però quan no l’utilitzem bé pot fer molt de mal. No es tracta de tenir-li por sinó d’aprendre a conèixer-la, a respectar-la i a utilitzar-la bé, en relació a nosaltres mateixos i als altres.

Així doncs podem dir que la sexualitat és energia, i l’energia la podem comparar a un embassament d’aigua, un pantà. L’aigua embassada en un pantà, ben canalitzada, és útil per a moltes coses. Podem gaudir banyant-nos en el pantà. Podem construir canals i utilitzar l’aigua per regar horts, camps de cultiu. Podem construir canonades i fer-la arribar fins a les cases per tenir aigua per beure, per cuinar, per dutxar-nos, per a moltes coses bones. Però imaginem-nos que la presa del pantà es trenca i tota l’aigua surt de cop. Què pot passar? Doncs aquella aigua que, ben utilitzada, pot fer tantes coses bones, mal utilitzada pot ser molt destructiva, pot fer molt de mal.

Per tant, cal anar aprenent a contenir l’energia sexual, evitant que es desbordi, i a deixar-la fluir per canals creatius i constructius. Això no ho aconseguirem relacionant-nos-hi amb por i vergonya, veient-la com una cosa dolenta, bruta i perillosa. Ho aconseguirem coneixent-la, fent-nos-en amics i aprenent a guardar-la i a utilitzar-la per nodrir el cos, regar i vitalitzar les emocions i sentiments, i donar brillantor a la ment per desenvolupar un coneixement més despert i vinculat a la realitat, és a dir, un coneixement més pràctic i respectuós cap a nosaltres mateixos i cap a l’entorn.

Així doncs, podem concloure que la sexualitat és energia, font de vida i creativitat. És el magatzem on guardem les llavors de tot el que podem desenvolupar durant la vida, i molt més. La sexualitat és motor i origen de la vida de cada ésser humà. Per tant és molt important conèixer-la, mirar-la amb confiança, amor i respecte. Fer-nos-en amics, ja que la necessitem per poder gaudir de la vida i per a la nostra pròpia salut en tots els aspectes, és a dir, per a la nostra salut holística.

Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals

Proper article: L’educació VIII: La sexualitat en l’educació, a partir de la pubertat.

2019-01-10T20:19:22+00:00

One Comment

  1. Miquel 22 January, 2019 at 6:16 pm - Reply

    Moltes gràcies per escriure aquest coneixement que em permet cercar i rellegir quan em cal. Petons!

Escribe tu comentario