Respostes a preguntes sobre diferents temes IV

Tema: ATRACCIONS PERSONALS (bis)

He titulat aquest article “atraccions personals (bis)” perquè vol ser un complement de l’anterior. Tractant-se d’un tema complicat i difícil, és necessari ampliar els comentaris i aportacions.

Si els nostres sentiments, pensaments i accions no es trobessin afectats o condicionats per patrons antics incoherents, heretats o gravats en la concepció, embaràs, part i/o primeres experiències de vida, les quatre passes descrites a l’article anterior serien suficients per descobrir i integrar en la pròpia identitat aspectes ocults, activats per ressonància a través de la persona per qui sentim atracció

Si els nostres sentiments, pensaments i accions no es trobessin afectats o condicionats per patrons antics incoherents, heretats o gravats en la concepció, embaràs, part i/o primeres experiències de vida, les quatre passes descrites a l’article anterior serien suficients per descobrir i integrar en la pròpia identitat aspectes ocults, activats per ressonància a través de la persona per qui sentim atracció. En la pràctica és més complicat. Com que som fills d’una cultura fonamentada en un model tancat i exclusiu de parella, quan un dels membres de la parella sent atracció per una tercera persona gairebé sempre es desperten els patrons antics: en la persona que sent l’atracció se li activa el patró del tancament i l’exclusivitat, és a dir, tendeix a polaritzar-se en la tercera persona i no sap com incloure la seva parella. Aquesta actitud de qui sent l’atracció, com és obvi, desperta i amplifica la gelosia de l’altre membre de la parella pel fet de sentir-se exclòs. Aquest fet constitueix una bona oportunitat per destapar les ferides del passat i treballar per curar-les. Vull dir que no és negatiu que es despertin experiències conflictives del passat, ja que això ens ofereix una oportunitat d’or de veure patrons antics, diferenciar-nos d’ells i separar-nos de la seva influència. Aquesta no és una tasca senzilla ni breu. Generalment es farà indispensable un acompanyament professional d’alguna persona que tingui la preparació humana i professional adequada per a aquest tipus de treball específic de transformació holística.

No és negatiu que es despertin experiències conflictives del passat, ja que això ens ofereix una oportunitat d’or de veure patrons antics, diferenciar-nos d’ells i separar-nos de la seva influència

Les atraccions, per tant, no s’han de reprimir, ja que aporten informacions que ens permeten depurar el passat i alliberar-nos de la influència de patrons patològics que interfereixen el fluir de l’energia en el present. Si volem donar passes endavant i deixar de repetir patrons i conductes conflictives ancestrals, ens cal acollir l’atracció, i també tot allò que l’atracció reconeguda, acceptada i compartida verbalment amb la parella pugui despertar en tots els membres implicats que se sentin motivats per aprofitar aquesta oportunitat per explorar ferides del passat, treballar per curar-les i aprofitar l’experiència per extreure’n aprenentatge i construir coneixement.

Aquest treball és difícil. Requereix molt coratge, paciència i constància per part de pacient i acompanyant

Aquest treball és difícil. Requereix molt coratge, paciència i constància per part de pacient i acompanyant. No hi ha dubte que aquest és un veritable camí de creixement integral, que sana les ferides del nostre origen i promou una autèntica transformació holística. També és una de les millors maneres d’influir en la curació i transformació de ferides contingudes en l’herència familiar ancestral i d’evitar que afectin la nostra descendència.

Per comprendre millor això que acabo de dir, imagina’t que el teu avi va comprar una casa, ja fa quinze anys, amb l’ajut d’una hipoteca. El Banc li va deixar els diners que li faltaven per poder comprar la casa per mitjà d’un préstec hipotecari, a retornar en quotes mensuals durant vint anys. El teu avi mor quan encara falten quatre anys de quotes mensuals per liquidar la hipoteca. El teu avi et deixa a tu, en herència, la casa. Per fer-te teva la casa has d’acceptar responsabilitzar-te de les quotes pendents fins a liquidar la hipoteca, encara que no hagis estat tu qui va signar el contracte hipotecari sinó el teu avi. Si tu acceptes la càrrega pendent de la hipoteca i pagues les quotes dels quatre anys pendents fins a liquidar la hipoteca, no només t’alliberes tu d’aquesta càrrega sinó que també alliberes al teu avi i als teus fills, si ells hereten la casa, un cop tu ja hagis liquidat la totalitat de la hipoteca. Això és fàcil de dir, però ara imagina’t que tu no tens diners suficients per pagar la part pendent de la hipotètica… Comprens la dificultat?

Les coses que tu deixis pendents, així com les que hagin deixat pendents els teus avantpassats constitueixen un ròssec (el karma) per a les generacions futures.

A partir del que he exposat en aquest article i en l’anterior podem afirmar que la millor manera d’ajudar-nos a nosaltres mateixos, d’ajudar a la nostra descendència, i d’ajudar també als nostres avantpassats és responsabilitzar-nos del nostre karma amb tot el que implica, ja que això allibera tota la línia d’herència, tant l’ascendent com la descendent.

Aplicacions pràctiques del que he dit anteriorment:

  1. Ens convé conèixer en profunditat els conflictes o alteracions del nostre contingut vital, heretats dels nostres avantpassats o gravats en l’origen de la nostra vida: concepció, embaràs, part i primers anys de vida.
  2. Les experiències i vivències que desperten els conflictes ocults, inconscients, són una oportunitat d’or que la vida ens regala. Per tant, benvingudes experiències!
  3. Una tasca molt important i imprescindible és destriar el conflicte que es va generar en el passat, definir-lo amb la màxima precisió possible i diferenciar-lo del conflicte actual o situació que l’ha despertat, ja que la tendència és a barrejar (projectar) en situacions presents el conflicte del passat, la qual cosa provoca una confusió entre allò que pertany al present i allò que pertany al passat. Aquest discerniment sol ser una tasca molt difícil. Fa falta tot un procés i un acompanyament professional adequat per aprendre a utilitzar la “projecció· com una eina de discriminació de què pertany al present i què al passat.
  4. Cal reconèixer i acceptar com a propis els conflictes que es despertin, encara que ens hagin estat transmesos en herència o per conductes inapropiades dels nostres progenitors sense cap responsabilitat per part nostra en el moment que se’ns van transmetre.
  5. Evitar la queixa, alliberant els avantpassats de tota responsabilitat, entenent que ells van fer el millor que sabien i podien fer, donades les circumstàncies que van envoltar la seva vida. No hi ha culpables. Ara només hi ha un responsable, que ets tu, que has pres consciència que  ets dipositari d’una energia que necessita ser depurada perquè es pugui transformar d’una manera constructiva.
  6. També cal evitar projectar en el present, a la parella per exemple, un conflicte que té l’arrel en el passat, diferenciant la situació present, que l’ha despertat, del moment en què es va instal·lar el conflicte, que pertany al passat.
  7. Per poder curar una ferida del passat, que està interferint en el present, és imprescindible assumir el conflicte com a propi, acceptant-ne les conseqüències en l’“aquí i ara”: dolor físic, emocional, mental…, i a poc a poc anar-se pacificant amb aquestes conseqüències fins que vagin perdent força i en desaparegui la influència.

Com a conclusió podem afirmar que tot allò que desvetlla conflictes ocults, inconscients, malgrat que ens hagin estat transmesos pels nostres avantpassats, quan han passat a nosaltres ja formen part de la nostra identitat

Com a conclusió podem afirmar que tot allò que desvetlla conflictes ocults, inconscients, malgrat que ens hagin estat transmesos pels nostres avantpassats, quan han passat a nosaltres ja formen part de la nostra identitat, com en l’exemple de la hipoteca. Mai podrem resoldre aquests conflictes queixant-nos i sentint-nos-en víctimes, i tampoc projectant-los en altres persones, en la parella per exemple, ja que la relació amb la parella sovint no és el veritable conflicte. Vull dir que en la parella es manifesta, però el conflicte té arrels més profundes, i només si anem a les arrels podrem aconseguir una solució definitiva i no només temporal i passatgera. Si tallem una mala herba, allò que es veu, que surt a l’exterior, la mala herba tornarà a créixer. Només si l’arrenquem d’arrel evitarem que aquella mala herba perduri.

  Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals

2020-02-13T19:07:02+00:00

Escribe tu comentario