SEXUALITAT ADULTA I

En els sis articles successius em proposo abordar el tema de la sexualitat adulta. En el primer veurem algunes dades molt resumides, que ens donaran una visió global de com ha evolucionat aquest aspecte de l’existència humana en diferents cultures al llarg de la història. En el segon em centraré en la primera meitat del s. XX. En el tercer veurem la segona meitat del s. XX i fins a l’actualitat. El quart i el cinquè estaran dedicats a la desconstrucció del mite de l’orgasme i intentaré fer algunes reflexions pràctiques, que considero molt importants per a una nova visió de la sexualitat, tant femenina com masculina, i en el sisè i últim, que probablement portarà per títol SEXUALITAT ADULTA: integració de sexualitat i espiritualitat, compartiré alguns dels coneixements sobre el tema, destil·lats al llarg d’una llarga i intensa experiència de treball pràctic amb la Sexualitat Holística, tal i com l’entenem dins de l’enfocament de Transformació Holística, que podrien ser la base per a una sexualitat que sigui de debò “fer l’amor”, és a dir, facilitar que la VIDA i l’AMOR s’encarnin en nosaltres, ens transcendeixin, “contagiïn” vida i amor al nostre entorn, i ens vinculin a l’INFINIT. Aquest podria ser un veritable camí per tornar a CASA.

SEXUALITAT ADULTA I: Dades històriques

Reflexionar sobre la sexualitat humana, i com ha evolucionat al llarg de la història, obre una perspectiva d’un dels aspectes vitals per a la humanitat com a funció reproductora, com a acte eròtic, i sent una conseqüència de la satisfacció del desig sexual. Tanmateix, els termes sexe i sexualitat evoquen coses diferents, malgrat que, en el llenguatge quotidià, es tendeixi a utilitzar els dos indistintament.

Per una part, el sexe té una mera funció fecundadora. Porta a la reproducció de l’espècie, perpetuant la seva existència; aquesta conducta es pot també observar en diferents espècies del regne animal. En canvi la sexualitat és un aspecte característic de l’ésser humà que implica, a més del sexe com a funció reproductora, altres aspectes com el gènere, l’orientació sexual, la identitat sexual, qüestions emocionals i, sobretot, aspectes culturals, definits per la societat i l’època.

A continuació presento aquest tema com un fenomen psicosocial, on citaré algunes de les referències més significatives sobre la cultura de la sexualitat; la seva forma de comprendre-la i de viure-la en societats antigues fins als nostres dies, partint de l’època de la prehistòria fins a l’actualitat.

Prehistòria

Al llarg de la història han existit diferents manifestacions de la sexualitat com a part de les conductes humanes. En l’època de la prehistòria segurament que aquesta conducta ja hi era present. En aquesta època la pràctica consistia, principalment, en el coit com a funció reproductora, obviant el plaer com una connotació consistent. És possible que, gràcies al descobriment de l’agricultura, els primers éssers humans comptessin amb una major disponibilitat de temps, i això els facilités explorar aspectes del sexe relacionats amb el plaer. Algunes de les evidències de les manifestacions de la sexualitat d’aquesta època es troben en pintures rupestres i figures tallades de genitals, elaborades pels primers éssers humans racionals.

L’antic Egipte

Si ens referim a les primeres societats humanes de la història, trobem que no totes presentaven repressions a les diverses pràctiques i preferències al voltant de la sexualitat. Una evidència d’això n’és l’antic Egipte, on l’acte sexual era comprès d’una manera igualitària i permissiva. La sexualitat era una representació associada amb la creació i era considerat un aspecte essencial. Tampoc existeixen proves de repressions referents a l’homosexualitat. A més a més existia una concepció diferent en relació a la prostitució, la qual podia ser considerada com un acte sagrat en aquell temps. Les feladores eren també una forma de prostitució en què les dones oferien sexe oral a canvi d’una remuneració. L’incest i l’adulteri eren pràctiques socialment acceptades. El divorci era una cosa comú, mentre que la infidelitat solia ser castigada en les dones.

L’antiga Grècia

Les característiques de la cultura grega antiga són de tal rellevància que perduren i són estudiades en l’actualitat; tant en la filosofia, la literatura, la música, l’educació, la medicina, inclosa la sexualitat. Ja des de l’antiga Grècia, la sexualitat és considerada com un tema educatiu. La pràctica sexual, en aquesta cultura, no té només una connotació de reproducció de l’espècie, sinó que el plaer, l’hedonisme i l’erotisme són un eix de la concepció del sexe. Hi havia una total tolerància de la infidelitat i de l’homosexualitat. Les orgies eren permeses i la bellesa del cos humà era una qüestió digna d’admiració per als grecs.

Alguns experts en el tema afirmen que les escultures gregues anomenades Guerrers de Riace, que estaven dotades d’un membre sexual petit, era perquè es considerava un element estètic apreciat i com un concepte de bellesa que representava la moderació i era un element estètic propi del mascle alfa. A més a més la virginitat o les vestals eren motiu de culte i admiració.

Antiga Roma

Tal vegada una de les dades més popularitzades sobre aquesta societat, eren la permissivitat i les “orgies romanes”. No obstant això, cal tenir en compte que molts dels testimonis d’aquells actes provenen d’autors cristians, els quals possiblement censuraven i apuntaven a la depravació dels romans. També existeixen investigacions que argumenten que l’homosexualitat era mal vista, i que la cultura romana es va caracteritzar per una idea de la sexualitat com a manifestació de control. Així que consideraven que un home penetrat, o bé els homes prostituïts no tenien control i, per tant,  perdien aquest valor. La masculinitat prenia un protagonisme especial en la història de la sexualitat de l’antiga Roma, i el rol de la dona, en aquella societat, era molt limitat. L’adulteri també era mal vist, depenent de la gravetat i de les implicacions.

Amb tot el que he exposat anteriorment, podem afirmar que la societat romana vivia amb tabús i prohibicions respecte de la pràctica de la sexualitat. El motiu pel qual existeix la idea d’una Roma promíscua  i lliberal és per una negativa interpretació dels vestigis i manifestacions com pintures i textos de l’antiga Roma.

Babilònia

En l’antiga Babilònia, així com en altres cultures, existia una idea de la sexualitat com una cosa sagrada. La dona era un símbol de fertilitat i un símbol sexual. Per altra banda també ens trobem amb una societat, on existeixen certes prohibicions, com per exemple el rebuig per la infidelitat femenina. En aquest sentit, la dona que presentava conductes sexuals fora del que estava socialment acceptat en aquell temps era reprimida i castigada. En canvi a l’home li era permès tenir més d’una parella o concubines.

Japó

Les geishes són un element característic d’aquesta cultura. En l’origen eren només homes, i eren considerats com a professionals de l’entreteniment, en què, a més de l’erotisme, s’hi barrejaven elements de la cultura i l’art del Japó. Per altra banda existia també el Shunga, que eren representacions gràfiques d’escenes sexuals, tant heterosexuals com homosexuals, i també orgies. Aquestes vinyetes anaven més enllà de la pornografia, ja que, a més de ser escenes explícites, eren eines populars entre els segles XVI i XVIII, utilitzades com a elements educatius per als qui encara no havien tingut el seu primer contacte sexual. Actualment aquestes vinyetes són considerades representacions artístiques i una mostra de quina era la percepció sexual en aquella època, donada la seva connotació eròtica.

Islamisme

L’islamisme es caracteritza per un notori interès per la sexualitat. Existeixen multitud de referències literàries, en què és notòria la recerca i comprensió dels plaers carnals. I, encara que existeixen molts llibres sagrats sobre el sexe, potser l’obra més representativa sigui el Kama Sutra, a l’Índia islàmica. En aquesta obra, a més de mostrar seixanta-quatre postures sexuals i vuit de principals, també toca altres temes, com l’elecció d’esposa, l’atracció, i les cortesanes entre altres temes. Però, malgrat l’obertura de la societat islàmica amb els temes de la sexualitat, també es va caracteritzar per la repressió de la figura femenina i per un masclisme molt marcat.

Cultures precolombines

Fins a l’arribada dels espanyols, les manifestacions de la sexualitat eren àmpliament acceptades. Existia una concepció espiritual i còsmica entorn de l’acte sexual, així com una idea de la sexualitat unida estretament a la fertilitat. Existien, a més, tècniques sofisticades per a l’acte carnal. Els actes sexuals no eren vistos amb censura ni eren motiu de vergonya.

Al Mèxic precolombí la sexualitat també tenia certa consideració com un plaer mític, i inclús la pràctica era considerada una cosa natural en què també, possiblement, es realitzaven pràctiques sexuals sota la influència d’al·lucinògens i afrodisíacs. La sexualitat era considerada com una cosa important per a la reproducció, l’adulteri podia ser castigat, i les relacions sexuals es donaven dins del matrimoni i podien arribar a ser polígames.

En aquestes societats, a les deïtats relacionades amb l’amor se’ls donava molta importància. L’homosexualitat no era mal vista, ja que fins i tot entre els maies existia el culte a la lluna com una deessa de la creació, d’ambdós sexes o bisexual. Així doncs per als maies no existien distincions entre els heterosexuals i els homosexuals.

Societat Judaica Cristiana

Encara que els jueus han estat la primera cultura a reprimir la sexualitat, no han estat l’única cultura en reprimir-la. No obstant la influència d’aquesta repressió encara té influència en l’actualitat en moltes societats. És a partir de la institucionalització de la religió catòlica que comencen les prohibicions de les pràctiques sexuals com un acte de plaer, sent només permès el sexe procreador, ja que es considerava que aquest aspecte de la vida humana era vulgar i allunyava de Déu. Aquesta idea de la sexualitat va marcar a moltes societats europees, i posteriorment, amb la colonització, també a Amèrica, que seria influenciada per aquella força política repressora, en què, a més, la dona era considerada com un objecte sexual.

A l’Europa medieval també es van conservar aquestes censures a la lliure pràctica sexual, amb connotació moralista. La dona segueix sent vista com un ésser maligne que corromp l’home, L’erotisme, l’homosexualitat i el nu eren severament castigats. La castedat era considerada una virtut, i la dona verge era sinònim de respecte i de gran virtut. D’aquí sorgeixen els cinturons de castedat com estris que ajudaven a conservar la virginitat fins a arribar al “sant matrimoni”, on es permetia l’acte carnal entre els esposos únicament per a la procreació.

En el renaixement la filosofia Teo-centrista perd protagonisme i, com a conseqüència, hi ha una revolució ideològica que es veu reflectida en les manifestacions artístiques, com la pintura, la música i la literatura, en què la figura i bellesa humana és exalçada, i la sexualitat adquireix valor i admiració, i la dona es considera una figura o icona de la sexualitat. L’interès i els coneixements sobre les implicacions de la sexualitat augmenten, i s’abandonen les idees tradicionals establertes per l’església catòlica.

Època Victoriana

Un dels aspectes més rellevants és la influència de les idees religioses, la moralitat i la repressió de les pràctiques carnals en l’època victoriana. És aquí que es generen una sèrie de tabús i mites respecte de la sexualitat, que infonen la por i la culpabilitat respecte de l’acte carnal. El sexe era considerat un acte repulsiu, però necessari. Existia una “doble moral sexual”, en què les relacions sexuals i l’erotisme eren censurats. No obstant això, malgrat els costums puritans i allò considerat políticament correcte, el fenomen de la prostitució tenia el seu lloc i era molt generalitzat en aquesta societat, així com conductes sexuals com l’homosexualitat, abús infantil i les orgies que es practicaven de manera oculta.

Un fet curiós de l’era victoriana era l’anomenada histèria femenina, que era un tema d’interès mèdic, on es pretenia solucionar els mals que afectaven les dones i els seus símptomes. El mètode consistia en un massatge pèlvic que intentava fer arribar la dona a un paroxisme histèric, és a dir, a l’orgasme. Al Regne Unit apareixen els primers preservatius fabricats amb làtex, ja que anteriorment es fabricaven amb materials com el cuir i les tripes d’alguns animals.

Actualitat

En gran part d’occident i en algunes cultures orientals, és possible trobar una revolució referent a la sexualitat. Són molts els factors i moviments socials que han contribuït a una nova visió d’aquest aspecte de la vida humana. Des de la segona meitat del segle passat i fins als nostres dies cada cop existeixen menys tabús en relació amb aquest tema. Amb la incorporació de les noves tecnologies i, principalment, amb l’arribada d’internet, és possible trobar una gran abundància d’informacions, opinions i perspectives sobre la sexualitat.

Més enllà de la popularització  dels continguts pornogràfics a la xarxa, existeix una àmplia difusió sobre la igualtat de gènere, temes sobre l’orientació sexual, l’erotisme, fetitxisme, parafílies, continguts educatius, relats i literatura eròtica, informació i dades d’estudis científics  i nous descobriments  d’implicacions psicològiques i fisiològiques de la sexualitat. L’accés fàcil a tots aquests continguts porta com a conseqüència noves formes de veure el món de la sexualitat.

El fenomen de la sexualitat cada cop té un lloc més significatiu en les societats modernes, que es manifesta en els actuals estils de vida en moltes cultures. Les famílies polí amoroses, les parelles obertes, l’homosexualitat, la bisexualitat, les parafílies sorprenents, l’orgasme en els dos gèneres, etc. són temes que cada cop desperten un major interès col·lectiu en la societat actual, donant-se una àmplia acceptació de l’erotisme i de la sexualitat com a part de l’essència humana.

Com a conclusió podem afirmar que, al llarg de la història i en les diferents cultures, s’ha donat un espectre de posicionaments molt diversos, que van des de la repressió a una total permissivitat. Això vol dir que el veritable sentit i funció de la sexualitat, més enllà de la procreació, encara és un terreny verge, per descobrir. Aquesta mateixa sensació és la que vaig tenir en relació amb l’espiritualitat quan vaig respirar l’energia al Nord d’Israel. Vaig percebre intuïtivament que el veritable missatge de Jesús encara no ha estat copsat en la seva novetat, puresa i autenticitat.

Ramon V. Albareda
Teòleg, Psicòleg i Sexòleg
Creador i assessor d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals
Co-creador de l’enfocament anomenat Transformació Holística
i d’una de les seves aplicacions, la Sexualitat Holística

2020-03-16T20:41:33+00:00

Escribe tu comentario