Article especial COVID 19. Aprenent de l’experiència.

Estem experimentant, a escala planetària, unes circumstàncies mai viscudes per les persones que actualment habitem el planeta. Per tant, és obvi que, davant del què està passant, ens fem moltes preguntes i trobem poques respostes.

En aquestes reflexions, la meva intenció no és especular sobre l’origen d’aquest virus i el que pugui haver-hi al darrere de com s’ha originat, sinó fixar-nos en allò que podem aprendre d’aquesta experiència que tots i totes estem vivint, centrant l’atenció en les ressonàncies que desperta en cada u de nosaltres.

Sabem que un mateix fet pot ser viscut de moltes maneres. És coherent que sigui així, ja que les experiències ens conviden a aprendre i, encara que hi ha coses que són un aprenentatge per a tothom, n’hi ha d’altres que són un aprenentatge específic per a cadascú.

Com és obvi, no em centraré en les experiències específiques que cada u necessiti aprendre, ja que això implica un coneixement individualitzat de cada persona. Aquí vull focalitzar l’atenció en algunes de les moltes coses que tots i totes hauríem d’aprendre d’aquesta situació que estem vivint:

  1. Consciència de la limitació de la ment racional. Els avenços tecnològics han contribuït a alimentar l’ego. La ment sovint pensa que ho pot tot, i resulta que la “totpoderosa ciència” no té la solució per fer front i vèncer una cosa tan petita, que només és visible al microscopi. Aquesta és una bona lliçó d’humilitat per a la ment racional. La nostra ment racional sabrà aprendre aquesta lliçó?
  2. Consciència de la fragilitat humana. Som tan fràgils que la nostra manera d’estar en aquest món pot canviar en un instant i de manera imprevista. Aquesta experiència ens convida a no cercar la seguretat en coses supèrflues, en estructures caduques que poden ensorrar-se davant  d’una tempesta inesperada. Necessitem rescatar els valors perennes, els de sempre, allò que és important en la vida i que no s’hauria de perdre mai, independentment de la direcció evolutiva que prengui la societat. Alguns d’aquests valors són: el respecte per la vida, pròpia i de l’entorn, incloent les persones i altres éssers, animats i no animats; l’amor; la fraternitat; la cooperació generosa i solidària; el respecte per la llibertat; la consciència de ser part del planeta, del cosmos; el respecte per la fragilitat, pròpia i dels altres, ja que n’emergeix la tendresa i és el pont que ens vincula a l’INFINIT, el nostre origen.
  3. Revalorització de les relacions humanes. Una cosa important que també hauríem d’aprendre és a fer més espais en la nostra vida per aturar-nos i mirar-nos amb confiança, respecte i amor; per fer-nos una abraçada i dir-nos que ens estimem; per estar simplement compartint un cafè o un te; per compartir un dinar o un sopar en un dia de festa amb una bona sobretaula; per ajudar-nos si ho necessitem; per passejar; per sortir a la natura, referent de vida i regeneració; per celebrar les petites grans coses que aconseguim amb el nostre esforç constant; per agrair els petits grans regals que la vida ens ofereix cada dia, etc.

Aquestes només són algunes de les moltes coses que podem aprendre de l’experiència que ens toca viure, independentment de la nostra condició econòmica, cultural, de raça, de sexe i d’edat.

No menys important és tot allò que cada u de nosaltres podem aprendre en funció de la nostra situació personal. Mira què fa ressonar en tu aquesta situació de confinament. Quins sentiments et desperta? Quins pensaments? Quins temors? Quins replantejaments? Quina altra manera de veure i valorar les persones, les coses? Pregunta’t si en el teu dia a dia  respectes el cicle natural de la vida, el moviment entre l’activitat i el repòs. Les quatre estacions ja ens ho ensenyen: la tardor i l’hivern ens condueixen a la interiorització, al repòs; la primavera i l’estiu ens conviden a l’activitat i a la celebració. Per no oblidar-ho en el dia a dia ens ho recorda el cicle de les 24 hores: el captard i la nit ens recorden la importància del repòs; l’aurora i el dia ens fan avinent la fase d’activitat. I per tenir-ho present en cada instant de la nostra vida, el batec del cor (sístole = activitat; diàstole = repòs), el ritme de la respiració (inspiració = activitat; expiració = repòs) i el to muscular (esforç = activitat; relaxació = repòs) ens ho recorden contínuament.

Malgrat tots aquests avisos, els humans ens hem oblidat d’aquesta llei que regula els processos naturals de la vida, tendint a magnificar l’activitat i a menystenir el recolliment i el silenci receptiu.

L’oblit ens afecta, tant individualment com socialment. A nivell individual, l’alteració d’aquest ritme natural provoca molts problemes de salut, com per exemple: estrès, alteració del ritme cardíac, pressió arterial descompensada…, amb conseqüències, de vegades irreversibles.

Socialment tampoc es respecta el ritme natural d’activitat-repòs. Així, per exemple, es converteix l’oci en una activitat més, sovint també estressant. Els agricultors que conreen cereals sembren cada any tota la terra, en lloc de sembrar-ne la meitat deixant reposar l’altra meitat, com era costum fa només algunes dècades. Les sortides a la natura moltes vegades es converteixen en un desafiament de poder en lloc d’una oportunitat per meditar i per aprendre tantes i tantes coses que la natura ens ofereix i que ens recorden els ritmes naturals esmentats.

Així és com ens hem anat allunyant del ritme natural de la vida, prioritzant la producció i entrant en un cercle viciós que s’autoalimenta, em refereixo a la productivitat-consum. Aquest cercle viciós ens condueix inevitablement a un carreró sense sortida.

A on ens ha portat aquesta alteració del ritme natural? A l’alteració i empitjorament de la salut, tant de la salut dels individus com del planeta.

Serem capaços de reflexionar i aprendre d’aquesta experiència que estem vivint? Tindrem la decisió i el coratge de rectificar una direcció equivocada i, alineats amb les lleis que regulen els processos naturals de la vida, ens unirem per emprendre un camí que ens condueixi a la salut holística, individual i del planeta que ens acull i sosté?

Tant de bo siguem capaços d’aprendre la lliçó, sense que faci falta una altra situació semblant per haver suspès aquesta prova.

Ramon V. Albareda
Teòleg, Psicòleg i Sexòleg
Creador i assessor d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals
Co-creador de l’enfocament anomenat Transformació Holística
i d’una de les seves aplicacions, la Sexualitat Holística

 

2020-04-10T10:00:16+00:00

Escribe tu comentario