Article especial COVID 19 II. Cuidar-se i cuidar.

En l’article anterior, COVID 19 I, deia que una de les coses que la pandèmia que estem vivint evidencia és la fragilitat humana. Abans de la pandèmia els països més avançats tecnològicament se sentien poderosos. Els espectaculars avenços tecnològics ens havien fet oblidar de la fragilitat i limitació humana. El Japó, seu dels Jocs Olímpics 2020, havia preparat tota una estructura tecnològica, en què moltes tasques i serveis havien de ser realitzats per robots. N’hi ha hagut prou amb un virus microscòpic per alterar tots aquests projectes, i demostrar que el virus té més poder que tota la tecnologia i coneixement acumulat de dècades i segles. De sobte, l’ésser humà es troba indefens i incapaç de fer front al virus i ha de córrer a amagar-se com qui es troba perseguit i desarmat.

Sí, acceptem-ho d’una vegada i no ho oblidem: els éssers humans, homes i dones, som fràgils i vulnerables.

Els éssers humans som, en primer lloc, éssers individuals fràgils i vulnerables i, per tant, tenim la responsabilitat i l’obligació de cuidar-nos. Cuidar-nos a nosaltres mateix@s, cuidar de la nostra vida és la primera responsabilitat que tenim, ja que la vida és un do, un regal, que ens ha estat donat com un potencial que hem de desenvolupar. Cada u és responsable de la vida de què és dipositari, dels talents que li han estat regalats. Cuidar-nos a nosaltres mateix@s no és egoisme, és un exercici de responsabilitat.

A més d’éssers individuals, també som éssers socials i part del nostre planeta. Per tant, també hem d’estar disposats a cuidar els altres en la mesura que ho necessitin i estigui a les nostres mans, sense oblidar tenir cura i respecte pel planeta del què formem part. De totes maneres cal tenir clar que la prioritat és cuidar la nostra salut, estar bé amb nosaltres mateix@s, ja que això ens permetrà poder cuidar els altres de manera coherent, efectiva i desinteressada, així com de l’entorn en general. “Ningú dóna el que no té”. Si no estem bé amb nosaltres mateix@s, si no tenim pau i benestar sinó que estem dominats per rancúnies, enveja o altres formes de malestar físic i/o psíquic, sota l’aparença de cuidar, correm el risc de projectar en els altres el nostre malestar interior, i/o de fomentar un altruisme que amaga l’expectativa de rebre recompensa.

Com hem de cuidar-nos?

Cuidar-nos no vol dir complaure’ns en tot, donar-nos tots els plaers. Els desitjos, les apetències no sempre responen a coses que beneficien la nostra salut. Els desitjos i apetències poden ser provocats per conflictes interns, i respondre a compensacions que tenen una funció evasiva davant la dificultat i el dolor que comporta treure a la llum conflictes que es van generar i instaurar en el passat, i/o que hem rebut en herència. Cuidar-nos no sempre resulta fàcil i agradable. De vegades implica fer coses que no ens agraden, fins i tot, que poden generar dolor. Per cuidar-nos correctament hem d’aprendre a compaginar l’escolta receptiva i atenta del propi cos i de les emocions, i també informar-nos de les necessitats que té el cos i la resta d’aspectes o nivells que ens constitueixen com a persones. Hi ha un consens molt generalitzat que subratlla alguns aspectes, tots ells importants, per poder gaudir d’una bona salut:

  • Alimentació equilibrada. L’organisme necessita una alimentació sana, variada i equilibrada. Cal evitar fanatismes però és molt important tenir cura de l’alimentació. Si és possible, hauríem de prioritzar les verdures, preferiblement crues, i la fruita. Millor no abusar dels hidrats ni de la fècula ni de la carn vermella. Sempre que sigui possible, hauríem de prioritzar el consum de productes biològics, no modificats genèticament i lliures de pesticides i additius tòxics. També cal dir que, quan una cosa ens ve molt de gust i la mengem amb plaer, en general ens farà bon profit, i a l’inrevés, un aliment suposadament sa, si ens el mengem amb recança, és possible que no ens provi.
  • Exercici físic. L’organisme és un sistema dinàmic i, com a tal, necessita moviment. En relació amb l’exercici, de manera semblant a com pot succeir en l’alimentació, també podem derivar en el fanatisme. Els fanatismes mai són sans. L’esforç continuat i exagerat dels esportistes d’elit és útil en l’àmbit competitiu per superar rècords, però no és saludable. L’exercici saludable és el que desenvolupa un bon to muscular, és a dir, el que té en compte tant l’esforç com la relaxació. Recordem que la vida és un moviment cíclic entre activitat – repòs. Així funciona el ritme cardíac, que és justament el que marca la coherència cardíaca; així també funciona la respiració i el sistema muscular. Quan parlem, doncs, d’exercici físic parlem tant d’activitat com de repòs. Les pràctiques senzilles més aconsellables que atenen aquest moviment cíclic d’activitat – repòs són caminar, nedar, anar amb bicicleta, dansa holística, i altres.
  • Pràctiques d’higiene profunda corporal, emocional i mental. Els éssers humans no som només cos. Som un sistema, un equip format pel cos, les emocions i la ment. Per tant, per gaudir d’una bona salut holística, hem d’atendre tots aquests aspectes. El cos sovint guarda gravats patrons alterats, rebuts en herència o instal·lats a partir d’experiències primerenques de la vida (concepció, gestació, part, primers anys de vida), o no tan primerenques. El món emocional també pot guardar conflictes i carències que van quedar pendents en el passat, i la ment sovint ha desenvolupat estructures de funcionament, que van ser útils en el passat, però en el present han perdut vigència i, en molts casos, resulten insuficients per atendre i gestionar saludablement les necessitats del món vital i de l’emocional. Els conflictes dels diferents nivells són obstacles que dificulten, interfereixen o impedeixen el fluir de l’energia i, com a conseqüència, la salut holística de l’ésser humà. Quan l’energia no flueix es produeixen alteracions, que poden manifestar-se a nivell corporal, emocional i/o mental, i també poden interferir les relacions socials i una saludable cooperació amb l’entorn en general. 

Cuidar els altres

Els éssers humans som éssers individuals, socials, part del planeta i del cosmos. Això vol dir que no ens podem desentendre dels altres ni del nostre entorn. Per consolidar la cura de nosaltres mateixos necessitem un marc social nutritiu, un marc on poder compartir i intercanviar el coneixement que extraiem de la nostra pròpia experiència personal. El bescanvi ens aporta nous coneixements que contribueixen a ampliar i enriquir la nostra visió de la vida i de la realitat humana. El bescanvi pot ser en qualsevol aspecte, inclòs el nivell material. Els éssers humans estem destinats a ser independents i dependents al mateix temps. Hem de treballar per ser persones adultes, autònomes en les necessitats bàsiques, però, donat que som éssers socials, també necessitem el suport i reconeixement dels altres i, al mateix temps, tenim la missió d’oferir suport als altres i de cooperar en el seu procés d’autonomia. No és una bona manera d’ajudar els altres donant-los el peix, sinó contribuint perquè aprenguin a pescar, a ser persones autònomes. Això no vol dir que, temporalment i puntualment, no puguem donar suport material i econòmic a algú que passa per un moment difícil en aquest aspecte, però no seria una manera adequada d’ajuda si el suport econòmic es perpetués sense cap mena d’intercanvi, ja que podria fomentar l’acomodament i/o un sentiment de deute per part de la persona a qui s’ofereix el suport, produint-se una incoherència entre el donar i el rebre.

Conclusions

L’experiència que estem vivint evidencia l’enorme fragilitat humana i ens convida a assumir més conscientment la responsabilitat de la pròpia salut, i també a cooperar en la salut dels altres i de l’entorn en general.

Per responsabilitzar-nos de la pròpia fragilitat humana, hem d’aprendre a cuidar-nos en tots els aspectes, tenint en compte que som un sistema constituït per diferents aspectes o nivells, que vivim en societat i habitem en un planeta del què formem part. La salut depèn del bon funcionament de tot aquest conjunt. Per tant, cuidar-nos vol dir atendre el cos, les emocions, la ment, disposar d’un nucli de relacions socials recíprocament nutritives, i fomentar també la humilitat de la ment i l’obertura a la transcendència per alliberar-la d’un excés de responsabilitat que, de vegades, pot sobrepassar-la. En la cura de la salut no hem d’oblidar mai la dimensió social i planetària de la nostra existència. Quan parlem de salut holística ens referim a la salut de tot el sistema: individu, societat, planeta.

Si tenim aquesta cura holística de nosaltres mateix@s, contribuirem al reforçament del nostre sistema immunitari, la qual cosa és extraordinàriament important, ja que és el sistema immunitari el nostre defensor que ens protegeix d’elements que puguin alterar la nostra salut individual, i si nosaltres estem bé, irradiarem llum, pau, amor i benestar al nostre entorn.

Ramon V. Albareda
Teòleg, Psicòleg i Sexòleg
Creador i assessor d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals
Co-creador de l’enfocament anomenat Transformació Holística
i d’una de les seves aplicacions, la Sexualitat Holística

2020-05-13T12:08:08+00:00

Escribe tu comentario