Article especial COVID 19 III. Com podem aprendre de l’experiència del COVID 19

Encara que en aquest article em centraré en com aprendre de l’experiència derivada del COVID 19, en realitat el que diré és aplicable a qualsevol experiència, si volem aprofitar-la per aprendre i ampliar el camp de la nostra consciència.

En primer lloc cal aclarir que l’experiència en si mateixa pot no servir per a res, si no en  traiem aprenentatge. Es diu que “l’experiència és la mare de la ciència”, però això només és veritat si sabem aprofitar allò que vivim, sigui positiu o negatiu, per treure’n aprenentatge i coneixement.

A continuació anirem veient, passa a passa i de manera ordenada, com aprendre de qualsevol experiència, centrant-nos, a tall d’exemple, en l’experiència del COVID 19 i les seves conseqüències:

1.-Ens arriba la informació del fet objectiu: un virus, anomenat COVID 19, es propaga amb una gran celeritat i el govern decreta el confinament.

2.-Davant d’aquest fet podem tenir diverses reaccions:

2.a) Reaccions estèrils, no saludables:

  • Criticar el govern per haver decretat l’estat d’alarma i haver-nos obligat al confinament, sense considerar els factors que han motivat aquesta decisió.
  • Deixar-nos dominar per la por.
  • Indagar l’origen del virus amb la finalitat de cercar culpables.
  • Angoixar-nos per no poder sortir de casa.
  • Desitjar el que no tenim o no podem fer.
  • Seguir estressats interiorment, malgrat el confinament.

Totes aquestes actituds no són saludables perquè desaprofiten l’oportunitat del confinament per aturar la dinàmica habitual estressant, i també perquè focalitzen l’atenció cap a l’exterior.

2.b) Reaccions fecundes, saludables:

  • Aturar l’activitat exterior, cap enfora, i focalitzar la mirada i l’atenció en el nostre interior, cap endins.
  • Convidar la ment a relaxar-se i a fer-se preguntes més que a cercar respostes. Per exemple: Quins poden ser els missatges d’aquest fet que ens obliga a recollir-nos dins de casa? Què ens pot voler dir el fet de veure’ns obligats a aturar l’activitat, de la que tantes vegades segurament ens hem queixat per ser estressant? Tants avenços tecnològics, tant coneixement, tanta ciència, i no hi ha cap científic que pugui aportar una solució per contrarestar els efectes d’un virus microscòpic? Si la ciència no pot aportar solucions efectives per contrarestar el virus, té sentit que ens tanquem al coneixement científic i no ens obrim a altres fonts de coneixement? Què significa el fet que hi hagi gent que acapari molts més queviures dels que realment necessita? Quina consciència social i comunitària tenim? Etc.
  • Acceptar amb humilitat que el coneixement de la nostra ment és molt limitat i, de vegades, fins i tot erroni, fent nostra l’expressió socràtica “només sé que no sé res”.
  • Obrir-nos interiorment a l’espiritualitat, que no és altra cosa que l’obertura humil i receptiva a la Font del Coneixement Infinit, que se’ns manifesta per inspiració a través de la via analògica de coneixement, que anomenem intuïció.
  • Informar-nos, obrint-nos a diferents fonts d’informació, les oficials i les no oficials. Si la ciència no ho sap tot, les fonts oficials d’informació tampoc ho diuen tot.
  • Recollir diversitat d’informacions sense adoptar-ne cap, d’entrada, com a definitiva. Abans de donar crèdit a les informacions, cal acollir-les, reflexionar-hi, contrastar-les amb altres informacions i punts de vista, avaluar la seva coherència, i aplicar-hi també el sentit comú. Per exemple és coherent i de sentit comú que si tenim un problema de salut o d’altre tipus i no trobem solució en l’àmbit oficial, cerquem solució en altres àmbits no oficials, amb l’única condició que ho fem de manera respectuosa cap a nosaltres mateixos i cap a l’entorn, persones i coses.
  • Activitat arrelada, fonamentada en valors humans i compromesa en el millorament de l’entorn social en general, persones i coses.

2.c) Altres consideracions:

  • Qualsevol situació de crisi en la vida és una oportunitat d’or per preguntar-nos pel sentit de l’existència i plantejar-nos si ens sentim satisfets de com transcorre la nostra vida en aquesta realitat en què existim. No hem d’oblidar, com diu la mística jueva, que som “ànimes encarnades”, i que la nostra tasca, segons la visió de la Transformació Holística, és transformar l’energia de què som dipositaris des del moment de la concepció, és a dir, es tracta d’anar ampliant progressivament la nostra consciència, el nostre camp de visió, apropant-nos cada vegada més al nostre origen, a l’Infinit a l’Energia Divina, única Consciència i Visió veritablement Holística. “Crisi” ve del verb grec “krino”, que vol dir “destriar”, és a dir, desfer els nusos que ens impedeixen gestionar amb claredat i coherència la nostra vida.
  • Si la crisi del COVID-19 no ens serveix per revisar a fons la nostra vida i fer els canvis que calguin per ampliar la nostra consciència, és a dir, la visió de nosaltres mateix@s i de la vida en general, seria una veritable llàstima perquè hauríem perdut una oportunitat d’or per millorar la nostra pròpia existència i la del planeta de què formem part.

           Ramon V. Albareda
Teòleg, Psicòleg i Sexòleg
Creador i assessor d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals
Co-creador de l’enfocament anomenat Transformació Holística
i d’una de les seves aplicacions, la Sexualitat Holística

2020-06-16T18:26:02+00:00

Escribe tu comentario