III. He identificat un SENTIMENT, ara què faig?

Si has acceptat i acollit la sensació inicial corporalment i mentalment, provocada per algun tipus d’activació d’energia, li has obert el cor i has respectat el procés maduratiu de l’activació inicial, talment com si es tractés d’un embaràs biològic, la sensació inicial es transformarà en emoció, i l’emoció en sentiment. Això permetrà a la ment poder identificar un contingut vital, que sense aquest procés de transformació no podria identificar amb la seguretat que dóna l’evidència.

Un cop has identificat un o diversos sentiments, segueix les següents passes:

1. Focalitza l’atenció en un sentiment concret amb l’objectiu d’acollir-lo, conèixer-lo i reconèixer-lo. Accepta’l plenament com a propi, és a dir, reconeix-lo com un sentiment que forma part del teu jo, que és teu i de ningú més. La persona o situació que l’hagi despertat és l’activador/a, però el sentiment és “fill de la teva energia”, és “el teu fill”. (1)
2. Legitima’l. El sentiment és legítim, tant si és constructiu com si és destructiu, és a dir, tant si és un “fill ple de salut” com si és un “fill” amb alguna “alteració o discapacitat”, i tant si pertany al present com si pertany al passat, o al present i al passat al mateix temps. Els sentiments donen informació dels continguts de l’energia vital i permeten depurar-la. Els continguts de l’energia vital tenen dret a manifestar-se i a ser reconeguts. Per poder ser transformats, els sentiments han de ser reconeguts, i per ser reconeguts cal que es manifestin. Per tant, quan l’energia vital es manifesta en forma d’emocions i sentiments és una gran passa endavant en el procés de transformació, malgrat que la seva manifestació pugui resultar desagradable, incòmoda, desconcertant i/o dubtosa. (2).
3. Acull el sentiment i pacifica’t amb ell. Si és un sentiment que t’altera, com per exemple la ira, respira, recull-te, passeja…, fes coses que t’ajudin a relaxar-te. Cal que et prenguis tot el temps que necessitis per relaxar-te i predisposar-te a escoltar el missatge del sentiment i a deixar-te inspirar per la saviesa del teu inconscient i poder fer-ne una bona gestió.
4. Escolta el sentiment. Si has anat seguint les passes anteriors, ara et sentiràs relaxat/da i preparat/da per escoltar el sentiment, per fer-te receptiu a la informació d’aquest missatger que vol aportar llum a zones obscures del teu món intern, ajudant la ment a què pugui fer una bona gestió. Una bona gestió implica que la ment estigui ben informada, de manera que pugui discriminar si el sentiment pertany al present o al passat, o participa de les dues temporalitats. La ment també ha de discriminar allò que és constructiu d’allò que és destructiu, ja que la tasca de la ment consisteix a alimentar, fomentar, reforçar els aspectes constructius del sentiment, i deixar d’alimentar els aspectes destructius. Per tant, malgrat que de vegades es presentin situacions difícils i incòmodes, podem considerar els sentiments com un tresor de valor incalculable, ja que ens donen informació de possibles conflictes amagats en zones fosques, allunyades de la consciència que, d’altra manera, no podríem depurar i sanar.
5. La funció de la ment. Un cop consolidades totes i cada una de les passes anteriors, la ment estarà en condicions de destriar què pertany al present i què al passat, i podrà decidir alimentar els aspectes constructius del sentiment i no alimentar els aspectes destructius. Aquest és el segon filtre de depuració de l’energia vital. El primer és el cos que, de manera semblant a com es depura l’aigua per decantació, fa una tasca depuradora amb els òrgans de filtratge i drenatge.

Aquesta manera de gestionar els sentiments és pacífica i no implica lluita en cap fase del procés.

L’exemple emblemàtic d’aquest procés descrit en els dos últims articles és la concepció i gestació fins al part.

Un exemple, descrit passa a passa, es pot llegir a l’article Com es transforma l’energia III: un exemple detallat, que es va publicar en el Blog del web d’Estel-estel.es- el mes de gener de 2018.

 

I un altre exemple pot ser el procés de transformació d’un arbre o planta.

 

 

NOTES ACLARIDORES

(1) Conèixer-lo i reconèixer-lo. Existeixen graus de coneixement. Hi ha persones que tenen un coneixement 20, en una escala del 0 al 100, i pensen que ja tenen el coneixement. El coneixement absolut no el tenim ni el tindrem mai, però sí que podem tenir graus més bàsics (un coneixement més restringit) o graus més elevats (un coneixement més ampli). Per poder-nos responsabilitzar d’ aspectes de nosaltres mateixos,tant s i són constructius, per alimentar-los, com si són destructius, per debilitar-los, cal un grau de coneixement elevat o ampli, un coneixement que no deixi lloc a dubte. Jo mateix, i segurament tu, que llegeixes aquest article, no tenim el coneixement necessari per pilotar un avió i, per tant, no podem assumir la responsabilitat de pilotar-lo. D’ aquí la importància del terme reconèixer, que vol dir tornar a conèixer una vegada i una altra allò que penses que ja ho coneixes.

Quan dic focalitzar l’ atenció em refereixi a una atenció viva, desperta,   però relaxada i profundament receptiva.

(2) Legitimar un sentiment no vol dir adoptar-lo, i menys encara executar-   lo. Legitimar-lo i acceptar-lo com a propi vol dir que, malgrat que pugui ser una “contaminació” de l’energia, provocada per elements externs, en el passat, com per exemple concepció inadequada, conflictes en la relació dels pares entre ells o amb altres persones durant l’embaràs o en els primers anys de vida, etc., ara, en l’actualitat, el conflicte és teu, i només teu. Això vol dir que per sanar-lo cal que el reconeguis, assumint- ne la plena responsabilitat. Això no vol dir que no puguis demanar ajuda si la necessites, però has de demanar-la sense exigència i sense projectar en l’altre el teu conflicte ni atribuir a ningú una responsabilitat que no li pertoca, ja que és exclusivament teva.

ALGUNES TÀCTIQUES QUE PODEN SER ÚTILS

Hi ha pràctiques que et poden ajudar a consolidar algunes de les passes esmentades:

El recolliment contemplatiu n’és una d’elles. Cerca un lloc recollit i silenciós on puguis estar amb tu, respirar rítmicament i conscientment, i facilitar un estat de relaxació. Això et pot ajudar en qualsevol de les passes anteriors, especialment en la 3 i 4.

Passejar per la natura –o per un parc- amb els sentits oberts i receptius. Deixa’t inspirar per la coherència de la natura, pels colors, pels sons, per l’aire, per la llum….

Demanar un ACORD d’expressió verbal. Acordar amb una persona de confiança si pot acollir, en silenci, sense intervenir en cap moment, la teva expressió verbal. Acordar el lloc i el temps. És molt important que la persona que acull la teva expressió verbal NO INTERVINGUI EN CAP MOMENT, tampoc al final. És una expressió verbal sense rebre feedback. L’expressió verbal és important focalitzar-la en què sent, viu o se li desperta a qui parla, i en els aspectes constructius del sentiment com una manera d’alimentar-lo. Parlar dels aspectes destructius pot fomentar enfortir-los en lloc de debilitar-los. Hi ha una regla bàsica que per cap motiu s’ha d’obviar: qui s’expressa verbalment mai ha d’avaluar o fer judicis sobre l’altre sinó que s’ha de referir tot el temps a la pròpia vivència i sentiments. Pot començar les frases amb aquests termes o semblants: “Sento…, o em sento….”. “El que jo visc és……”. “ A mi se’m desperta…”, etc.

Descàrrega d’agressivitat sobre un coixí o matalàs. De vegades, per aconseguir un estat idoni de relaxació, pot ser útil descarregar l’excessiva intensitat d’un sentiment, per exemple la ira, picant damunt d’un objecte simbòlic: un coixí o matalàs. És important implicar el cos en la descàrrega. Si la situació i entorn ho permeten, és aconsellable acompanyar la descàrrega física amb la descàrrega emocional i verbal.

El perdó. És necessari fomentar el perdó, cap a tu mateix/a i cap als altres, per no derivar en la culpabilitat i alliberar de responsabilitat a altres persones que, en el passat, potser van ser agents actius en la provocació del conflicte que t’afecta. El passat va ser el que va ser, no es pot canviar, però sí que es pot “deixar anar”, és a dir, perdonar. L’actitud en relació al passat sí que es pot canviar. Així és com minva la seva influència en tu, i també en els qui, sense saber-ho, potser van col·laborar en la instauració del conflicte que afecta el teu present, segurament amb bona intenció, ja que la bona intenció no és pas cap garantia d’evitar errors. 

SENTIMENTS MÉS FREQÜENTS

Amor. Desig. Alegria. Odi. Rebuig. Tristesa. Temor. Plaer. Desesperació. Ira. Coratge. Esperança. Pau. Indiferència. Gelosia. Por. Timidesa. Il·lusió. Ressentiment. Inseguretat.

Hi ha un supòsit que demanaria un plantejament una mica diferent. Em refereixo a sentiments que es desperten per situacions que, després de la pertinent discriminació, veiem clarament que pertanyen al present, que no hi ha càrregues del passat, però això seria tema per a un nou article. Per tant ho deixo per a una altra ocasió.

   Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals