Els/les mestres i professors/es són agents molt importants en el teixit de l’educació. És la seva professió i hauria de ser també la seva vocació. La tasca d’aquests professionals consisteix a acompanyar els/les alumnes en el procés de desenvolupament de les capacitats naturals de què cada un/a d’ells/es és dipositari/a. També han de facilitar i promoure l’enriquiment de les potencialitats de cadascú amb elements d’aprenentatge, estimulant la curiositat natural dels alumnes.

Els/les mestres i professors/es haurien d’estar formats adequadament per dur a terme la funció d’acompanyants dels alumnes durant l’etapa d’educació escolar, i haurien d’estar oberts i compromesos a seguir formant-se, principalment en l’aspecte humà, i també en el professional.

Cal tenir molt clar, especialment els pares/mares i famílies, que els/les mestres i professors/es no substitueixen el que correspon als pares/mares. Els pares/mares són els agents i responsables principals de la tasca educativa dels seus fills pel sol fet d’haver-los posat al món per decisió pròpia, fent us de la seva llibertat. Massa sovint hi ha pares i mares que són poc conscients de la responsabilitat que implica posar fills al món, i tan aviat com poden deriven en els/les mestres i professors/es una responsabilitat que és d’ells -i només d’ells-, tot i que els/les professionals de l’educació són uns aliats seus d’un valor excepcional que potencien i complementen la seva tasca educativa.

Per tant, cal dir també que els/les mestres i professors/es han de ser conscients que la seva responsabilitat en la tasca educativa no està per damunt de la dels pares/mares ni ha de suplir la que correspon a ells, els progenitors.

La feina dels mestres, igual que esdevindrà feixuga si no se senten recolzats adequadament i solidàriament per les institucions educatives, com he explicat en l’article anterior, també ho esdevindrà si no compten amb la confiança i solidaritat dels pares/mares i famílies.

El que he dit fins ara forma part del que en podríem dir “estructura bàsica educativa”. Els tres agents d’aquesta estructura, pares/mares i famílies, institucions, i mestres i professors/es, han de caminar en la mateixa direcció, treballar units, i recolzar-se mútuament, complementant la tasca educativa cadascú des del seu àmbit de responsabilitat, i ajudant i potenciant els altres àmbits.

Centrant-nos més específicament en la tasca dels mestres i professors/es, a més de recalcar de nou que ser mestre/a i professor/a és una vocació més que una professió, intentaré concretar alguns aspectes importants perquè puguin exercir la seva vocació de manera constructiva, efectiva i gratificant.

En primer lloc els/les mestres i professors/es han de ser conscients de les seves mancances i necessitats com a persones humanes. Han de responsabilitzar-se dels seus punts febles i atendre’ls en un àmbit terapèutic adequat. Vull insistir en la necessitat que tenen els/les mestres i professors/es d’una formació humana continuada que els nodreixi com a éssers humans i faciliti la progressió en el seu propi procés maduratiu. Val a dir que “ningú dóna el que no té”. Així un arbre bord dóna fruits bords. I un arbre sa, un arbre bo, dóna bons fruits. Cal, doncs, posar atenció i mitjans adequats perquè cada mestre/a i professor/a sigui un arbre bo que doni bons fruits. O dit d’una altra manera, els/les mestres i professors/es han de ser un referent de vida per als alumnes. Han de creure i practicar allò que intenten desvetllar i promoure en els alumnes que acompanyen. Si els/les mestres i professors/es atenen les seves necessitats personals, i compten amb el suport i solidaritat per part dels pares/mares i de les institucions, exerciran amb passió i amor la tasca educativa, la qual cosa desvetllarà el potencial vital dels alumnes i els estimularà la creativitat i motivació per a l’aprenentatge.

Els/les mestres i professors/es no han d’instal·lar-se en el seu rol. No han d’oblidar que tots som al mateix temps mestres i alumnes i han de considerar i tractar els/les alumnes amb respecte, d’igual a igual, ja que tots som dipositaris de veritables tresors que necessitem desenvolupar.

Com és obvi, els/les mestres i professors/es també han de reciclar-se professionalment, enriquint el seu bagatge professional amb nous recursos i tècniques d’aprenentatge, però amb el benentès que aquest aspecte no és prioritari. Serà més valorat/da i recordat/da un/a mestre/a o professor/a que s’ha implicat en la tasca educativa i ha estat un molt bon referent de vida i de relacions humanes per als seus alumnes, amb menys coneixements tècnics, que un/a mestre/a o professor/a molt erudit/a però amb un comportament de vida que no recolza el que intenta ensenyar.

També és molt important cuidar la bona relació i cooperació entre tots/es els/les mestres i professors/es que formen el claustre en cada centre escolar. L’equip directiu ha d’intentar estar al servei de les famílies i de tots/es els/les mestres del centre, però també ha de sentir el suport tant de les famílies com dels companys/es del centre escolar. L’equip directiu només podrà atendre i fer bé la seva tasca si sent també el suport de les institucions pertinents. És difícil que l’equip directiu pugui fer bé i gaudir de la seva feina si les institucions no limiten al mínim indispensable les tasques burocràtiques. Això mateix es pot dir de tots/es els/les altres mestres i professors/es si han de dedicar molt de temps a omplir paperam, que sovint té poca o nul·la utilitat per a la tasca d’educar, que és la finalitat principal del mestre/a i professor/a.

Encara vull afegir una altra cosa molt important que es té poc en compte, i potser menys encara en els projectes educatius que volen ser més innovadors.

Em refereixo a tenir en compte i respectar els cicles naturals de la vida. La vida és cíclica, i transcorre alternant l’activitat i el repòs. Així per exemple el ritme cardíac és un batec que alterna la sístole (activitat) i la diàstole (repòs); igualment passa amb la respiració (espiració-inspiració); també amb el sistema muscular (esforç-relaxació). En el cicle anual de les quatre estacions també es dóna la mateixa alternança: hi ha dues estacions de recolliment, repòs (tardor i hivern) i dues estacions d’activitat (primavera i estiu). En el cicle de les 24 hores passa el mateix: el capvespre i la nit és la fase de repòs, i l’aurora i el dia és la fase d’activitat. En les escoles és especialment important tenir en compte aquest ritme: activitat-repòs, tant per aplicar-lo al claustre com a l’aula. No és saludable una estructura que promogui en excés l’activitat en detriment de la fase de repòs. Una estructura que no tingui en compte la fase de repòs acabarà estressant els alumnes i els/les mestres o professors/es i alterant la seva salut.

No vull allargar-me més. Sóc conscient que em deixo moltes coses al tinter, però per més que m’allargués no podria dir-ho tot. Si algú/na vol fer preguntes, plantejar temes pràctics o fer aportacions, que ho faci amb tota llibertat. Per la meva banda estaré encantat, tant de rebre aportacions, ben segur molt valuoses, així com de respondre a qui formuli preguntes o qüestions relacionades amb l’educació.

Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals

Proper article: L’educació VI: Frases de diversos personatges de la història sobre l’educació, citades per ordre cronològic.

Posteriorment encara em proposo afegir un altre article tractant el tema de la sexualitat en el procés educatiu, que tant pot interessar als pares/mares i famílies com als/les mestres i professors/es, i potser encara un article més tractant el tema de les creences religioses i les ideologies polítiques en el procés educatiu.