Què vol dir transformar l’energia? 

Si estem d’acord en afirmar que el sentit de la vida és transformar l’energia de què som dipositaris des del moment de la concepció, molts i moltes us fareu aquesta pregunta: Què vol dir transformar l’energia?

Al parlar de l’energia, ens podem referir a dos estats diferents, al de l’energia primària, vinculada
principalment –no únicament- a la pelvis i als òrgans que hi són ubicats, especialment l’aparell reproductor i els intestins, o al de l’energia de la consciència, vinculada especialment –no únicament- al cap, a l’encèfal, amb tots els seus múltiples aspectes.

L’energia primària es caracteritza per la densitat, per la foscor en el sentit de no conèixer el que hi ha pel fet d’estar allunyat de la llum de la consciència, pel caos, per una estructuració molt precària. És una energia que conté l’impuls de vida, una energia dotada del seu propi coneixement, un coneixement instintiu, intuïtiu, coherent, però a la que la ment racional no hi té accés. Per exemple, la llavor d’un arbre, per petita que sigui, conté tot el que esdevindrà en el seu desenvolupament fins a arribar a ser un arbre ben definit, una pomera per exemple.

L’energia de la consciència es caracteritza per la subtilitat, per la lluminositat, per l’ordre, per una estructuració clara i coherent, sense confusió. L’energia de la consciència és com un estel-guia que orienta la direcció constructiva de l’evolució, i l’energia primària ens encarna, ens arrela en aquesta realitat terrenal en la que existim. Imaginem-nos una pedrera o un munt de pedres amuntegades. Ara imaginem-nos un poble construït amb pedres de la pedrera o del munt, i imaginem-nos també el plànol elaborat per un arquitecte amb l’objectiu de construir el poble d’una manera coherent i ordenada. La pedrera o munt de pedres és l’energia primària, el potencial. El plànol és la consciència que orienta la transformació de les pedres en un poble amb cases, carrers, etc., tot ben diferenciat i mantenint una unitat definida i harmoniosa, que constitueix el poble X.

Tenint en compte el que acabo d’explicar, podem afirmar que l’origen de la humanitat, de manera semblant al de cada ésser humà, es caracteritza per una unitat densa, poc definida, caòtica, on els diferents elements que la constitueixen estan units però no integrats, és a dir estan units sense mantenir cadascun d’ells la seva pròpia identitat, allò que els diferencia entre sí. Imagina’t una massa de fang o de guix, abans que un artista la converteixi en figures de pessebre.

La humanitat avança cap a una unitat integrada, és a dir, una unitat en què cadascun dels seus elements constitutius manté la seva identitat com a tal, de manera que la unitat cap a on anem caminant és una unitat en què l’energia primària i l’energia de la consciència, d’una manera progressiva,  s’harmonitzen i es cohesionen, deixant de ser dues realitats polars i esdevenint una unitat integrada, en què cadascun dels elements que la constitueixen l’enriqueixen amb les seves pròpies característiques. Per tant no tan sols és una unitat ben definida i integrada, sense cap mena de confusió, sinó que la unitat final és enriquida per l’aportació dels aspectes propis de cadascun dels quatre nivells que ens constitueixen com a éssers humans, el corporal, el vital, l’emocional i el mental, aportant cadascun d’ells tot allò que ja sabem que els caracteritza com a nivells diferenciats, i també els aspectes de cadascun que encara ens són desconeguts, que romanen en el misteri. Pensa en la diferència entre la pedrera o el munt de pedres, i el poble construït amb pedres de la pedrera o del munt de pedres amuntegades, o bé amb la massa de fang o de guix transformada en figures de pessebre per l’acció d’un artista.

Per tant, transformar l’energia vol dir anar alineant les dues polaritats de l’energia, la polaritat primària i la de la consciència. Aquest és un treball que ha de començar per la nostra pròpia energia, la que els nostres progenitors ens regalaren en el moment de la concepció, de la qual cadascú –i només cadascú- n’és responsable. Treballant en la transformació de la nostra pròpia energia és com podem cooperar, per ressonància, en la transformació de l’energia del nostre entorn, sense necessitat de convèncer ningú de què ha de fer o no ha de fer. Treballar en la transformació de la nostra pròpia energia és una molt bona manera de contribuir al millorament de l’herència familiar, tant en l’aspecte ascendent (pares, avis…) com en el descendent (fills/es, néts/nétes…).

Ramon V. Albareda, fundador del centre ESTEL, Centre de Creixement Personal i Escola d’Estudis Integrals

Tema del proper escrit: Com es transforma l’energia?