T’has fet alguna vegada aquesta pregunta? La majoria dels éssers humans ens l’hem fet i ens la fem moltes vegades. No és estrany, ja que saber perquè fem o deixem de fer una cosa depèn del sentit i transcendència que tingui allò que fem o deixem de fer. Així doncs preguntem-nos: Què hi fem en aquest món? Quin podria ser el sentit de la vida? En aquesta reflexió intentarem trobar una resposta coherent i fonamentada.

Per a mi el sentit de la vida és la “transformació de l’energia”. Els éssers humans som energia i estructures. L’energia és perenne i porta i mpresa la tendència i necessitat de transformació. Ho diu la Física: L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. En qualsevol tipus d’energia, per transformar-la, fan falta estructures apropiades. Per exemple, l’energia elèctrica, per transformar-la en llum, cal el cablejat per conduir-la i transportar-la, i bombetes o altres elements semblants per transformar-la en llum. L’ésser humà, per transformar la seva energia vital primària, disposa també d’estructures, concretament d’estructures corporals, emocionals i mentals.

Els éssers humans, en el moment de la concepció, se’ns fa dipositaris d’un potencial energètic que constitueix la nostra matèria primera, a partir de la qual ens anem desenvolupant, talment com una llavor que conté tot el potencial del que serà.

Un cop l’òvul ha estat fecundat, durant la gestació, naixement i infantesa, la necessitat prioritària se centra en el cor. Corrobora el que acabo d’afirmar el fet que, en un bebè, per la proporció entre el cap i la resta del cos, el centre de gravetat se situa en el cor, punt neuràlgic i vital per a ell. Per tant, des del punt de vista psicològic, la necessitat prioritària d’un infant és l’afecte, sentir-se estimat.

A mesura que una persona va creixent, la proporció entre el cap i la resta del cos canvia, i això fa que el centre de gravetat es desplaci cap al punt que els orientals anomenen hara, el qual es troba en la zona pèlvica. És justament aquesta zona la que conté i guarda les potencialitats que podem desenvolupar durant la vida…, i moltes més. És la zona on maduren els òvuls femenins, i on es fabriquen els espermatozous masculins.

Des del punt de vista psicològic, el fet que el centre de gravetat de la persona coincideixi amb el seu centre vital fa pensar que el desenvolupament de les potencialitats és una necessitat vital per a un adult. Tant és així que això podria explicar el fet que hi hagi moltes persones insatisfetes, malgrat no tenir cap motiu aparent per sentir-se així.

Per tant es pot afirmar que el sentit de la vida és desenvolupar (transformar) les potencialitats o talents que la Vida regala a cada persona, per mitjà dels seus progenitors, en el moment de la concepció.

Ramon V. Albareda

Aquesta reflexió ha estat elaborada a partir de la meva llarga trajectòria personal i professional. Et convido a participar-hi fent aportacions o formulant preguntes sobre els punts o aspectes que no hagi estat capaç d’articular amb suficient claredat. Els teus comentaris, aportacions i preguntes seran benvingudes.

Sóc el Ramon. Sóc psicòleg, teòleg i sexòleg. Vaig néixer en una masia rural de Vallferosa (Catalunya) Espanya. La meva infantesa va transcórrer en contacte amb la natura, la primera i més important universitat, ja que en vaig aprendre com funcionen els processos naturals de la vida, i moltes coses més. Aquella primera experiència va constituir la base de la meva trajectòria personal i professional. La recerca per trobar camins i eines que ens ajudin a descobrir el veritable sentit de la vida i a viure-la en plenitud, ha estat una constant en la meva vida. El 1976 vaig crear ESTEL, Centre de Creixement Personal i Escola d’Estudis Integrals, a Barcelona.