Aquest article, de moment, és l’últim d’un conjunt sobre diferents aspectes relacionats amb l’educació.

Sóc conscient que he parlat només d’alguns dels molts aspectes relacionats amb un tema tan important com aquest. S’han quedat moltes coses al tinter, coses que no he dit per no estendrem més del compte, coses que serien objecte de debat per ser susceptibles de diferents punts de vista, potser tots ells acceptables, i també altres coses, segur molt importants, que encara no conec o simplement no he tingut en compte en el moment d’escriure l’article.

Tant en els dos articles sobre l’educació sexual com també en aquest, proposo un model educatiu holístic, que és molt difícil dur a cap en un entorn polític i social que no li dóna suport sinó més aviat el contrari.

Per exemple, en l’adolescència, els nois i noies donen molta credibilitat al seu grup d’amics/es. Aquesta tendència s’accentua si els progenitors, en la infantesa, els han mantingut submisos, per imposició o per sobreprotecció. Però val a dir que també en els casos en què els pares han intentat ser respectuosos amb la llibertat dels seus fills/es, molt freqüentment, en arribar a l’adolescència, poden tenir la sensació que tota la cura que han posat en l’educació dels fills/es ha servit de poc o res. Evidentment no és així. Si s’han sembrat bones llavors un dia o altre donaran el seu fruit. Potser no el fruit somiat pels pares, però sí un bon fruit.

Anem ara al tema d’aquest article: Ideologies polítiques i creences religioses en l’educació.

En l’educació cal diferenciar allò que és bàsic i necessari per a la bona salut en tots els aspectes, tant de l’individu com de la societat, d’allò altre que és opinable i susceptible de diferents maneres de veure-ho i de valorar-ho i de viure-ho.

Per exemple és bàsic i necessari educar per a una bona gestió de la salut holística pròpia i de l’entorn. Som éssers individuals i socials. Això vol dir que, per ser feliços i trobar el veritable sentit de la vida, cal saber com fer una bona gestió de la pròpia salut i de la salut de tot el que ens envolta. És evident que per desenvolupar-nos com a individus, és indispensable la interacció amb l’entorn. La salut de cada individu contribueix a millorar la salut de l’entorn, i al mateix temps un entorn saludable facilita la gestió de la salut individual.

Per tant cal educar els infants, adolescents i joves en l’adquisició de bons hàbits. Bons hàbits en relació a coses bàsiques com per exemple menjar sa, equilibrar bé l’activitat i el repòs, fer exercici apropiat, fomentant l’esforç tant com la relaxació. Descans nocturn suficient, respectant el cicle natural dia-nit. També educar els/fills/es, adolescents i joves, tant en la capacitat d’escoltar com d’expressar-se. Cal transmetre als fills/es o alumnes el valor del silenci receptiu, necessari per facilitar la maduració de les emocions fins a prendre formes definides que la ment pugui identificar. Un altre aspecte bàsic és fomentar l’autoestima i el respecte cap a si mateix i cap als altres. Així mateix cal educar en el coneixement i desenvolupament de les pròpies capacitats fins que esdevinguin l’eix vertebrador dels aprenentatges en tots els àmbits.

En relació a l’entorn, és important estimular la curiositat natural, orientada a ampliar el coneixement fonamentat en l’experimentació. Per tant, cal motivar els nens/es, adolescents i joves a què experimentin, provin, assimilant bé les experiències per anar construint i ampliant el coneixement de les potencialitats pròpies, enriquint-les amb aportacions recollides de diferents fonts de coneixement.

És molt important fomentar el respecte per l’entorn, la valoració i cura de les coses que ens envolten, tant les coses animades (persones, animals i plantes) com les inanimades (coses materials). Totes tenen una funció en relació a la vida en general i en l’equilibri ecològic i homeostàtic del planeta, i també en relació a la vida de cadascú en particular. La disciplina i l’ordre són valors que cal cultivar. Ordre en tots els àmbits, sense fer-se’n esclau.

Tots aquests i altres aspectes que podria anar detallant són valors fonamentals i necessaris, tant per a la salut de cadascú individualment considerat, com de l’entorn amb què interactuem. Per tant són valors que constitueixen la base de qualsevol ideologia política o creença religiosa. Són, per tant, valors ètics vàlids per a qualsevol cultura, raça, ideologia o creença.

Les ideologies polítiques i les creences religioses no són aspectes bàsics, no són els fonaments de l’edifici sinó que són maneres d’estructurar la vida social i la dimensió espiritual respectivament de la població. Tant les ideologies polítiques com les creences religioses són opinables i, generalment la diversitat d’opinions i punts de vista són petites veritats o parts d’una VERITAT més gran que els humans no podem abastar. Per aquest motiu cal educar els fills/es o alumnes en l’obertura i escolta receptiva de qualsevol ideologia i creença religiosa, remarcant que res és absolut. Les ideologies polítiques i creences religioses poden ser manifestacions de la gran diversitat de formes que pot prendre la vida, tant en l’aspecte individual com social. En l’educació mai s’ha d’adoctrinar, és a dir, inculcar determinades ideologies o creences religioses. El que sí es pot fer és informar sobre la diversitat d’ideologies polítiques o creences religioses, però mai inculcar-ne alguna com si fos la veritat absoluta.

Això que acabo d’exposar vol dir que totes les ideologies polítiques i creences religioses són iguals en el sentit que tenen el mateix valor? No, ja que hi poden haver ideologies i creences més o menys coherents -i fins i tot incoherents- amb els valors que són la base i suport de qualsevol ideologia o creença.

Per tant, podem concloure que qualsevol ideologia política i creença religiosa:

• Ha de respectar i fomentar la salut i el benestar individual i social.
• Ha de fomentar el respecte per la pluralitat en tots els aspectes.
• No ha de discriminar ningú per motius de raça, sexe, edat o professió.
• Ha d’oferir a tothom les mateixes oportunitats.
• Ha de facilitar que tota persona pugui desenvolupar les capacitats de què és dipositària.
• Ha de tenir especial cura de les persones menys afavorides de la societat.
• Les institucions, tant polítiques com religioses, han de ser coordinades per persones que mostrin amb la seva vida i exemple la funció o finalitat de la institució. No s’ha d’oblidar mai que coherència és salut, mentre que la falta de coherència és alteració de la salut.

Finalment cal deixar clar que no és tasca de l’escola inculcar ideologies polítiques ni creences religioses sinó que la tasca educativa escolar s’ha de limitar a promoure el desenvolupament dels valors i coneixements bàsics de la vida, i en relació a les ideologies polítiques o creences religioses cal fomentar l’obertura mental i valoració de tot el què aporta de constructiu qualsevol ideologia o creença.

Tant els pares/mares com els/les mestres i professors/es han d’educar els fills/es o alumnes en la capacitat de pensar i de fer-se preguntes, aprenent a discernir què aporten de constructiu -o destructiu- cadascuna de les diferents ideologies polítiques i creences religioses, ja que han de ser els fills/es o alumnes que han d’optar lliurement per les opcions que considerin més coherents amb el seu propi tarannà i amb els valors fonamentals descrits anteriorment.

Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals