Tema: PARELLA.

Pregunta: Quan em vaig aparellar estava molt enamorat de la meva parella, i ella de mi, i actualment sovint discutim, i de vegades no ens suportem. Com és possible aquest canvi?

Resposta: Hi ha molts homes i dones que es fan aquesta i altres preguntes semblants quan constaten que, al cap d’uns anys de viure en parella, l’enamorament i la il·lusió que es despertaven mútuament per viure junts ha anat minvant fins a desaparèixer. Aquesta és una realitat molt generalitzada, que convida a preguntar-nos: Això és normal? És llei de vida?

La resposta és: SÍ i NO. És llei de vida que l’aigua sempre segueixi el curs del riu, però si construïm un embassament i uns canals o canonades apropiades podem variar el curs de l’aigua i utilitzar-la per regar plantacions i/o abastir pobles i ciutats.

Per tant, si dues persones senten una vibració mútua que els desperta enamorament i il·lusió per viure junts i comencen a conviure, si no fan res per mantenir encesa la flama de l’amor, amb el temps la flama s’anirà consumint i acabarà per apagar-se. Això és normal, és llei de vida. Però es poden fer coses, com en l’exemple del riu que acabo d’esmentar.

Cal tenir en compte que la vida és moviment, no és una realitat estàtica sinó dinàmica. Si les dues persones que decideixen conviure tenen tasques diferents i no hi ha gaire comunicació entre ells/es, és possible que, amb el temps, vagin evolucionant en direccions divergents, o fins i tot oposades. En aquest cas és possible que, després d’uns anys de convivència, tinguin la sensació de no conèixer-se, que l’altre no és el que era. És veritat, ja que amb el temps tots anem canviant, especialment en l’etapa històrica que ens ha tocat viure en què tot va canviant a un ritme molt accelerat.

El diàleg en la parella, la comunicació és una eina imprescindible per no evolucionar en direccions divergents o oposades

Per tant, el diàleg en la parella, la comunicació és una eina imprescindible per no evolucionar en direccions divergents o oposades. He dit diàleg. Què vol dir dialogar? Dialogar és parlar? Sí, és clar, però sobre tot és ESCOLTAR. Hi ha moltes parelles que no parlen, no es comuniquen, i també n’hi ha que parlen molt però cap dels dos escolta, cap dels dos escolta de debò l’altre, posant-se en el seu lloc i intentant veure la realitat de què es parla des de la visió i perspectiva de l’altre. Això no és dialogar. Això no és comunicar-se. Cada u fa el seu monòleg, o es dedica a acusar la seva parella.

Una cosa molt recomanable, per a tothom i molt especialment per a les parelles, és participar en activitats de desenvolupament humà. Això és especialment important quan els membres de la parella tenen tasques diferents, que puguin afavorir l’evolució de cada u per camins diferents, fomentant interessos divergents o oposats.

Tenir un marc de desenvolupament integral comú pot ajudar la parella a orientar la seva evolució en la mateixa direcció

Tenir un marc de desenvolupament integral comú pot ajudar la parella a orientar la seva evolució en la mateixa direcció, tot i que transitin per camins diferents, ja que cada u té el seu propi camí d’evolució. No em refereixo a rebre acompanyament professional per a la resolució de conflictes, sinó simplement per promoure el creixement integral, en absència de conflictes. Un marc veritablement holístic de desenvolupament integral facilita transformar l’amor d’enamorament inicial, que emergeix principalment del nivell emocional, en un amor que vagi madurant, gràcies a les característiques que li aporten els diferents nivells o aspectes que ens constitueixen com a éssers humans: el cos, l’instint, el cor, el cap i l’espiritualitat.

Així, el cos aporta sentit de la realitat, arrelament en l’aquí i ara, fa tocar de peus a terra. L’instint aporta vitalitat, passió, impuls vital creatiu, ja que és font de vida, i nodreix la resta de nivells. El cor aporta sensibilitat perceptiva i empàtica, bellesa, diversitat de formes, de possibilitats. La ment aporta consciència, llum, coneixement, projecció, i el sentit del que es viu en el dia a dia. L’espiritualitat és una porta oberta a l’infinit, que sosté i equilibra tot allò que conté el nivell vital sense que pugui ser desenvolupat. L’obertura a l’espiritualitat pacifica l’angoixa vital provocada pel fet de ser dipositaris de potencialitats que les circumstàncies no ens possibiliten desenvolupar.

Participar en un marc de desenvolupament integral ho soluciona tot? De nou la resposta és: SÍ i NO. Si el treball que es fa en el grup és veritablement holístic, és a dir, té en compte tots els aspectes inherents a l’existència humana, inclosa l’obertura a l’espiritualitat encarnada, es pot afirmar que és un camí que ofereix eines per afrontar saludablement totes les situacions de la vida, tant les que ens afecten com a individus com  les que ens afecten com a sers socials.

Si entenem l’expressió “solucionar-ho tot” com una manera de garantir que els dos membres de la parella no sentiran atracció per ningú més fora de la parella i que la parella serà de per vida, la resposta és no.

Desenvolupar les nostres potencialitats és el que dóna sentit a la vida de cada individu i també és la contribució que fa cada individu a la societat

Els éssers individuals som dipositaris d’un potencial de vida, al que podem anomenar energia vital, impuls de vida, ànima. Aquest potencial, rebut per mitjà dels progenitors en el moment de la concepció, constitueix el cúmul de potencialitats, la matèria primera, els talents amb que comptem per desenvolupar-nos. Desenvolupar les nostres potencialitats és el que dóna sentit a la vida de cada individu i també és la contribució que fa cada individu a la societat. Algunes de les potencialitats de què som dipositaris s’activen en interacció amb l’entorn, persones i coses. És semblant al que passa amb l’òvul madur que es desprèn de l’ovari, el qual s’activa en interacció i fusió amb una realitat externa a ell, l’espermatozou.

Per desenvolupar l’energia vital es necessiten estructures, de manera semblant a com passa amb qualsevol font d’energia, per exemple l’energia elèctrica. Si l’energia elèctrica quedés sempre retinguda en la central no tindria cap utilitat. Per fer-la útil fan falta estructures: cables per conduir-la i bombetes per transformar-la en llum. Cal, per tant, distingir entre l’energia vital i les estructures que la transformen. L’energia vital és perenne, eterna, no té principi ni fi, no es crea ni es destrueix, com diu la física. Les estructures, en canvi, totes, absolutament totes són caduques. En l’exemple anterior, l’energia elèctrica és sempre la mateixa, les bombetes en canvi, que són estructures, les més modernes –leds- van desplaçant i deixant obsoletes les antigues.

La parella és una estructura, útil durant tot el temps que serveixi pel que ha de servir

La parella és una estructura, útil durant tot el temps que serveixi pel que ha de servir, però si arriba un moment en què deixa de ser una estructura útil i constructiva, i es converteix en un obstacle per al desenvolupament integral dels membres implicats, cal fer tot el possible per sanejar-la, però si això, després d’haver-ho intentat repetidament i de diferents maneres, els fets demostren que no és possible, cal acceptar la caducitat d’aquella estructura i, de manera madura i respectuosa cap a tots els membres implicats, es farà necessari deixar morir l’estructura caducada i crear-ne una altra d’adequada, la qual cosa no implica que mori l’amor, ja que l’amor autèntic és un valor perenne que transcendeix totes les estructures.

Quan sents atracció per una persona, home o dona, és perquè la persona que t’atreu emet una vibració que activa i fa vibrar una part adormida del teu nivell vital, i les dues vibracions ressonen en la mateixa freqüència

Encara que visquis en parella, és natural que sentis atracció per altres persones. Aquesta és una de les meravelles de la vida. Això és el que ajuda a que no ens estanquem. Quan sents atracció per una persona, home o dona, és perquè la persona que t’atreu emet una vibració que activa i fa vibrar una part adormida del teu nivell vital, i les dues vibracions ressonen en la mateixa freqüència. Així s’activa una part del teu nivell vital, que cap altra persona havia despertat anteriorment. El fet que s’activi aquesta part que estava adormida t’ofereix una oportunitat d’or per conèixer-la, reconèixer-la, acceptar-la i integrar-la en l’àrea de les teves potencialitats disponibles. És semblant al que passa quan es perd algun document del disc dur i no el podem recuperar. Aquest document es troba en el disc dur però no el podem utilitzar perquè no es troba en l’àrea dels documents guardats disponibles. Si un expert en informàtica ens ajuda a trobar-lo i a gravar-lo en l’àrea dels documents disponibles, ja podrem utilitzar aquell document perdut.

Sentir atracció per una persona no implica anar-se’n al llit amb ella

Es tracta d’aprendre a gestionar les atraccions. Sentir atracció per una persona no implica anar-se’n al llit amb ella. Cal aprendre a gestionar les atraccions de manera saludable, com una gran oportunitat que ens regala la vida per impulsar el nostre desenvolupament integral i mantenir sempre enceses les flames de la vida i de l’amor.

  Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals