En aquest article recullo frases de personatges qualificats de diverses èpoques de la història. És probable que resulti una mica més extens del que són habitualment aquests articles, però crec que el contingut s’ho val.

-Eduqueu els nens, i no caldrà castigar els homes. -Pitàgores, filòsof (final del segle VI aC.).

-L’educació és encendre una flama, no omplir un receptacle.- Sòcrates, filòsof de l’Antiga Grècia (470 aC -399 aC)

-Educar la ment sense educar el cor no és educar, en absolut. -Aristòtil, filòsof de l’Antiga Grècia (384-322 aC.).

-És millor aprendre tard que mai. -Publio Siro, actor de mim i compilador d’aforismes llatins (85? aC,-?).

-Estudia no per saber una cosa més, si no per saber-la millor. -Sèneca, filòsof romà (4 aC-65 dC.).

-El que d’arrel s’aprèn, mai del tot s’oblida. -Sèneca.

-Per saber una cosa, no n’hi ha prou amb haver-la. -Sèneca.

 -El cervell no és un got per omplir, sinó un llum per encendre. –Plutarco, historiador i assagista grec (45 dC-127dC).

 -Una inversió en coneixement paga el millor interès. -Benjamin Franklin, polímata nord-americà (1706-1790).

 -Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra’m i ho aprenc. –Benjamin Franklin.

 -El principi de l’educació és predicar amb l’exemple. –Anne-Robert-Jacques Turgot, economista i estadista francès (1727-1781).

 -Un nen que no se sent estimat, difícilment pot ser educat. –Johann H. Pestalozzi, pedagog suís (1746-1827).

 -El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en l’alumne el desig d’aprendre està tractant de forjar un ferro fred. –Horace Mann, polític nord-americà, promotor de l’educació pública (1796-1859).

 -L’educador és l’home que fa que les coses difícils semblin fàcils. -Ralph Waldo Emerson, assagista, filòsof i poeta nord americà (1803-1882).

 -El mestre ensenya més amb el que és que amb el que diu. –Soren Kierkegaard, filòsof danès (1813-1855).

 -La clau de l’educació no és ensenyar, és despertar. –Ernest Renan, escriptor, filòsof i historiador francès (1823-1892).

 –Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa néixer en l’alumne un desig gran d’aprendre. –Arturo Graf, poeta i escriptor italià (1848-1913).

 -Des dels primers passos de la seva educació, l’infant ha d’experimentar el plaer del descobriment. –Alfred North Whitehead, matemàtic i filòsof anglès (1861-1947).

 -L’educació no és omplir una galleda, sinó encendre un foc. -William Butler Yeats, poeta i dramaturg irlandès (1865-1939).

 -L’educació és l’ànima d’una societat, ja que passa d’una generació a l’altra.-Gilbert K. Chesterton, escriptor anglès (1874-1936).

 -No sóc un mestre, sinó un despertador. -Robert Frost, poeta nord-americà (1874-1963).

 -És un miracle que la curiositat sobrevisqui a l’educació formal. –Albert Einstein, físic d’origen alemany (1879-1955).

 -Jo no ensenyo als meus alumnes, només els proporciono les condicions en què puguin aprendre. –Albert Einstein.

 -El més influent de tots els factors educatius es troba en la llar dels pares. -William Temple, bisbe anglicà Regne Unit (1881-1944).

 -Vaig decidir començar de nou, em vaig despendre de tot el que m’havien ensenyat.-Georgia O’Keeffe, artista nord-americana (1887-1986).

 -L’amor als nens/es ensenya més camins a qui ensenya que no pas la pedagogia. –Gabriela Mistral (1889-1957).

 -L’art d’ensenyar és l’art d’ensenyar a descobrir. –Mark Van Doren, poeta, escriptor i crític nord-americà (1894-1972).

 -L’objectiu principal de l’educació és el de crear persones que siguin capaces de fer coses noves i no simplement de repetir el que altres generacions han fet. –Jean Piaget, psicòleg, filòsof i biòleg suís (1896-1990).

 -Als nens/es se’ls ha d’ensenyar com pensar, no què pensar. -Margaret Mead, antropòloga nord-americana (1901-1978).

 -L’única persona que és educada és la que ha après com aprendre y canviar.-Carl Rogers, psicòleg clínic nord americà (1902-1987) .

 -Un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les finestres per què veiem el món. –Arnold Glasow, emprenedor nord-americà (1905-1998).

 -Els governs no aprenen mai. Només les persones aprenen. -Milton Friedman, economista nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel el 1976 (1912-2016).

 -L’educació és l’arma més poderosa que pots usar per canviar el món, polític sud-africà. -Nelson Mandela (1918-2013)

 -El propòsit de l’educació és reemplaçar una ment buida per una oberta.-Malcolm Forbes, emprenedor nord-americà (1919-1990).

 -L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor. –Howard G. Hendricks, professor (1924-2013).

 -Eduqueu per a la convivència. Eduqueu per adquirir consciència de la justícia, Eduqueu en la igualtat perquè no es perdi ni un sol talent per falta d’oportunitats. –Josefina Aldecoa, escriptora i educadora espanyola (1926-2011).

 -L’educació és el moviment de l’obscuritat a la llum. -Allan Bloom, filòsof nord-americà (1930-1992).

 -Els nens i nenes no recorden el que intentes ensenyar-los. Recorden el que ets. -Jim Henson, creador de titelles per al cinema i TV: Barri Sèsam, etc. (1936-1990).

 -Sovint oferim als nens respostes per recordar en lloc de problemes per resoldre. -Roger Lewin, escriptor científic (1944-….).

 -Aprenent ensenyaràs i ensenyant aprendràs. -Phil Collins, bateria i cantant nord-americà (1951- …).

 -La millor manera de lluitar contra el terrorisme és molt senzilla: educar la propera generació. –Malala Yousafzai, estudiant, activista i bloguera pakistanesa. Premi Nobel de la Pau 2014 (1997-…).

 -El mestre és una brúixola que activa els imants de la curiositat, el coneixement i la saviesa en els alumnes. –Ever Garrisson, autor i professor (personatge de South Park).

 -Si vols treballadors creatius, dona’ls temps per jugar. –Ever Garrisson.

 -Tothom parla de pau, però ningú educa per a la pau, la gent educa per a la competència i aquest és el principi de qualsevol guerra. Quan eduquem per cooperar i ser solidaris els uns amb els altres, aquest dia educarem per a la pau. –Pau Lipnizky, pedagog argentí, fundador del Col·legi Montessori, de Bogotà.

 

 I ara, un petit recull de frases de Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, impulsora del mètode Montessori. (1870-1952).

 -La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi.

 -Quan estalvies a un infant l’esforç que ell podria fer, li estàs impedint créixer.

 -Quan un nen se sent segur de si mateix, deixa de buscar aprovació en cada pas que dóna.

 -Ajuda’m a fer-ho per mi mateix/a.

 -Tota ajuda innecessària és un obstacle per al desenvolupament.

 -Si l’educació se segueix considerant com una simple transmissió del saber, poc se’n pot esperar en relació al futur de l’ésser humà, ja que, de què serveix transmetre el saber si es descuida el desenvolupament total de l’individu?

-El nen/a està dotat/da de potencialitats ocultes, que poden conduir-nos cap a un futur radiant. Si de debò volem un món nou, llavors l’objectiu de l’educació ha de ser el desenvolupament de les potencialitats humanes.

 

Vull cloure aquest recull amb l’escrit d’un autor contemporani, Nuccio Ordine, professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria i autor de diversos llibres. Va néixer a Diamante, Italia, el 1958. L’escrit que reprodueixo és copiat de la introducció que ell mateix fa al seu llibre Clàssics per a la vida, del què en recomano la lectura.

-La gestió empresarial hegemònica a l’escola –de la qual es troben signes evidents fins i tot en les tries lèxiques: el rector [preside] s’ha convertit en director, mentre que els estudiants han de ser avaluats amb crèdits formatius- sembla que ja només s’orienta per l’estrella polar del mercat. Sota la promesa de la inserció immediata en el món laboral, el disseny dels currículums escolars pot veure’s fortament condicionat pels aspectes “professionalitzadors” de la formació. Tot això, com és natural, en detriment de l’ensenyança de disciplines, com el grec i el llatí, que no responen a l’utilitarisme brutal de qui es pregunta “per a què serveix” l’estudi de les “llengües mortes”. Seguir la quimera del mercat és, amb tot, una pura il·lusió. Les dades cada cop més alarmants de l’atur juvenil així ho confirmen. Les mutacions que afecten el complex mecanisme dels intercanvis econòmics es produeixen avui amb tanta rapidesa que resulta impossible adaptar-hi, amb la mateixa celeritat, els currículums escolars. L’educació exigeix temps llargs. Orientar-la només per les presumptes ofertes del món laboral pot revelar-se al capdavall com un desafiament perdut per anticipat.

No necessitem reformes generals, sinó una bona selecció dels docents. Els joves reclamen sobretot professors que visquin amb passió i amb veritable interès la disciplina que imparteixen. Es tracta d’una exigència sacrosanta, amb uns efectes beneficiosos que tots nosaltres hem pogut experimentar al llarg de la nostra vida estudiantil. Hem entès, amb molta freqüència, que el nostre amor per la literatura o la filosofia, per la història o les matemàtiques anava estretament lligat a un professor o professora. No es pot entrar a classe sense una bona preparació. No es pot parlar als alumnes sense estimar el que s’ensenya. Una pedagogia rutinària acaba per matar qualsevol forma d’interès. Per això té raó George Steiner quan ens recorda que l’”ensenyança de mala qualitat és, gairebé literalment, un assassinat”.

 Vull acabar amb un exemple que el mateix Nuccio Ordine recull en la introducció del seu llibre citat:

Albert Camus, quan va assabentar-se de la concessió del Premi Nobel de Literatura, va sentir la necessitat de donar les gràcies a la seva mare amb un telegrama afectuós i, tot seguit, el 19 de novembre de 1957, a qui havia fet possible la seva formació escolar, Louis Germain. (…)

             Estimat monsieur Germain,

                       He deixat que s’apagués una mica el rebombori que m’ ha envoltat durant tots aquests dies abans de parlar-vos amb tot el cor. Acaben de fer-me un honor massa alt que jo ni he buscat ni he sol·licitat. Però quan en vaig tenir notícia el meu primer pensament, després de la meva mare, fou per a vós. Sense vós, sense aquesta mà afectuosa que posàreu al nen pobre que jo era, sense el vostre ensenyament i el vostre exemple, res d’ això no hauria succeït. D’ aquesta mena d’ honors no en faig gaire cabal. Però aquest, si més no, em dóna ocasió per expressar-vos tot el que heu estat, sou i sempre sereu per a mi, i per assegurar-vos que els vostres esforços, el vostre treball i el cor generós que hi posàveu continuen ben vius en un dels vostres petits col·legials que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el vostre alumne agraït.

            Us envio una abraçada ben forta.

I jo també envio una abraçada ben forta a totes i tots les/els qui llegiu els meus articles i aquest recull de frases i escrits que mai no hauríem d’oblidar.

Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals

Com a colofó d’aquest recull, vull fer referència a una frase, inspirada des d’una consideració holística  de l’educació, essencialment optimista, que convida els/les adults/es a reflexionar i a responsabilitzar-se del propi procés de formació i desenvolupament integral:

-Agraeix als teus pares tot allò que t’han donat,  

però sobretot agraeix tot allò que no t’han donat, 

perquè a partir d’aquí és on comences tu .-Glòria B. Playà, Mestra d’Educació Infantil, Terapeuta Holística especialitzada en Educació, Coordinadora d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i Escola d’Estudis Integrals,  Barcelona.

 

Proper article: La sexualitat en l’educació.