Com es transforma l’energia III: un exemple detallat

Avís important: Si no has llegit els quatre articles anteriors fes-ho ara, abans de llegir aquest, ja que aquest és un exemple del que s’explica en els anteriors.

La Maria i el Gerard són dos mestres que ja porten 10 anys convivint en parella. Tenen en comú el seu caràcter alegre i la curiositat per conèixer i viure experiències que els poden ajudar a créixer individualment i com a parella. Els apassiona la seva feina i valoren no tan sols la seva tasca d’ensenyants sinó també, i molt especialment, el que aprenen dels seus alumnes.

Quan van començar a viure en parella estaven molt enamorats, eren molt feliços. Tant era així que l’un i l’altre van deixar de sortir amb les amigues i els amics i es van anar tancant l’un en l’altre, ja que el seu enamorament i ganes d’estar junts els ocupava tot el temps.

Últimament la seva relació s’ha anat refredant i actualment es caracteritza per la rutina i una falta de motivació en relació a la convivència, i especialment a la seva vida íntima, sexual.

Un dissabte per la nit van quedar per sopar amb alguns dels col·legues de la seva escola. Algunes de les seves companyes i companys de feina es reunien periòdicament per sopar plegats. La Maria i el Gerard no acostumaven a anar-hi, malgrat que els convidaven sempre.

Aquell dissabte s’hi van apuntar, ja que va córrer la veu que la Clàudia vindria amb un amic que cap del grup coneixia i aquest fet els va despertar la curiositat.

Arriba l’hora, i la Maria i el Gerard, després d’empolistrar-se cadascú a la seva manera, marxen cap al Restaurant Marinada, que és on han quedat amb els seus amics i amigues.

Ja totes i tots els comensals han arribat, se saluden, seuen a la taula i el sopar transcorre amb normalitat, feliços tots i totes de trobar-se en un context relaxat i festiu. Tots els companys i companyes agraeixen la presència, poc habitual, de la Maria i el Gerard, i també acullen amb satisfacció el Manel, l’amic de la Clàudia.

En Manel, després de presentar-se, s’ha mantingut la major part del sopar callat i escoltant. S’ha anat creant un clima de confiança entre tots i totes les presents i, en arribar a les postres, en Pere, un dels comensals, pregunta al Manel: – tu, Manel, de què treballes? I en Manel, segur de sí mateix, respon: – sóc jardiner. M’encanta la meva feina. La natura és una gran mestra! Tots hi estan d’acord. La Maria, impulsada per la curiositat, li pregunta directament: – vius en parella? El Manel respon: – no, comparteixo pis amb un amic i una amiga, l’Albert i la Neus. Ens avenim molt i formem una família diferent. Ja fa temps que convivim i cada cop estem més satisfets de la nostra experiència de vida. La veritat és que som molt feliços. Cap dels tres sentim la necessitat d’aparellar-nos. La nostra forma de vida ens satisfà, ja que ens tenim molta confiança i respecte al mateix temps. Compaginem molt satisfactòriament els avantatges de viure en solitud amb els avantatges de viure en companyia, i també tenim moments d’intimitat. Ens estimem sense interferències, ja que si tenim dificultats ho parlem amb confiança i respecte, i sempre trobem una solució bona per a tots. La Maria, encuriosida, no pot evitar la típica i tòpica pregunta: – teniu relació sexual entre vosaltres? En Manel contesta: – ara això no t’ho puc contestar, ja que la resposta correcta no és ni sí ni no, sinó tot el contrari. Si vols, un dia quedem, veniu a casa i en parlem amb l’Albert i la Neus.

A aquest diàleg entre la Maria i el Manel ha seguit un debat entre tots els comensals, amb dos posicionaments oposats, mostrant-se defensor l’un i crític l’altre en relació a la parella com a forma de vida i de família. La discussió ha estat apassionada per part de tots…., tots? No! En Gerard i la Maria, després de la intervenció del Manel, s’han quedat callats i recollits en sí mateixos.

En acabar el sopar, la Maria i en Gerard se’n van cap a casa seva. S’acomiaden amigablement de tota la resta, ja que marxen en una direcció diferent a la de tots els altres. Avancen caminant i silenciosos, recollits cada u en sí mateix. La resta del grup decideix anar de marxa a la discoteca.

Quan el Gerard i la Maria arriben a casa, seuen al sofà i la Maria comenta: – el que ha dit el Manel m’ha remogut profundament, i el Gerard li contesta: – doncs a mi també, Maria. Crec que el seu plantejament no és cap bogeria. I la Maria intervé: – no sé, noto dins meu, en algun lloc molt profund, com una vibració, com si alguna cosa s’hagués alliberat, però no ho puc definir. Doncs a mi em passa una cosa semblant, Maria, respon el Gerard. Saps què podem fer, Gerard? -diu la Maria- anar a dormir cada u al seu espai individual –cada u tenia la seva pròpia habitació per retirar-se i recollir-se quan ho necessitava- i demà pel matí en parlem. En Gerard va estar-hi d’acord, es donaren una abraçada i un petó i es retiraren cada u a la seva habitació.

L’endemà, després d’haver descansat profundament, es llevaren amb moltes ganes de compartir l’experiència del dia anterior.

Tot esmorzant, començaren a dialogar, reconeixent els valors de la parella tradicional, l’opció que ells havien triat, i també els inconvenients. L’experiència que el Manel va compartir en el sopar els va remoure profundament. Es comunicaren amb sinceritat i transparència com mai ho havien fet. Tant la Maria com el Gerard reconegueren haver sentit atracció per altres nois i noies i haver-la reprimit per fidelitat a la parella. Van reconèixer també que la seva atracció inicial havia anat minvant fins a caure en la rutina, l’avorriment, i en una forma de relació resignada, amb falta d’il·lusió i motivació generalitzada.

L’experiència explicada pel Manel els va encisar, però se’ls presentava el gran dilema: i la intimitat? Els tres amics que conviuen es relacionen sexualment entre sí? Els dos necessitaven aclarir aquest dubte. Com que el Manel els va convidar a anar a casa seva i trobar-se amb ell, la Neus i l’Albert per parlar d’aquest tema, van decidir trucar al Manel per quedar. Van acordar que hi anirien el dissabte següent, per la tarda, a prendre un te. Així ho varen fer.

Van compartir amb entusiasme  els cinc. La Maria i el Manel varen poder aclarir els seus dubtes. A la intimitat que vivien els tres no se li esqueia en absolut el terme follar, sinó que era una experiència difícil de comprendre si no es viu, segons ells explicaren. Hi havia entre els tres un gran respecte i una confiança i amor sense condicions. Reconeixien com inalterable la llibertat pròpia i la dels altres. Hi havia en cada u molta maduresa i entre ells molta tendresa i una manera de viure la relació amorosa que no hi ha paraules per definir-la. Van comprendre que aquesta era l’experiència del Manel, la Neus i l’Albert i, en principi, la seva opció de vida. La Maria i en Gerard van poder veure clar que no es tractava d’imitar-los, sinó de revisar la seva experiència de vida en parella. Es van adonar que el seu gran error havia estat tancar-se l’un en l’altre, ja que aquesta actitud, que en un principi els havia fet molt feliços, poc a poc va anar asfixiant la vida i l’amor, ja que la vida i l’amor ho transcendeixen tot, no se’ls pot tancar en cap estructura limitada i limitadora, i la parella no deixa de ser-ne una.

Contents i agraïts, la Maria i el Gerard, que ja havien après la lliçó, es van acomiadar, demanant de trobar-se periòdicament, ja que aquesta trobada els havia resultat extraordinàriament enriquidora, i havia estat per a ells la millor teràpia que podien fer.

Aplicació detallada de l’exemple:

 La Maria i el Gerard són persones obertes, receptives, curioses… La comunicació del Manel en el sopar els remou interiorment, i l’acullen, en silenci, en el seu interior.

La comunicació del Manel ha entrat en ressonància amb alguna part profunda interna i ha despertat algun aspecte adormit, tant del Gerard com de la Maria. Un moviment d’energia genera vida i és assimilable a la concepció d’una nova vida, a un embaràs.

 En acabar el sopar marxen silenciosos cap a casa, i a casa, en lloc de parlar i discutir, decideixen retirar-se cada u a la seva habitació per acollir i guardar el que se’ls havia mobilitzat interiorment.

Aquest comportament és assimilable a la nidació i fase embrionària de la gestació, quan l’embrió encara no té forma humana que permeti a la ment identificar-lo com a ésser humà. L’acolliment del moviment intern d’energia, produït per la ressonància del que el Manel ha comunicat, els ha deixat embarassats i ells simplement acullen l’embaràs, sense presses per identificar el que s’ha mogut, ja que de moment no poden veure-ho perquè es troba en fase poc definida, amorfa.

 L’endemà, més serens i descansats, comparteixen amb sinceritat i transparència, i van veient moltes coses, es van adonant del seu error, l’error de tancar-se l’un en l’altre. Però encara els queda un dubte, dubte que es proposen aclarir acceptant la proposta que els va fer el Manel de quedar per anar a casa seva i parlar del tema que els crea el dubte.

 El compartir sincer i transparent els obre una altra perspectiva sobre la manera de viure la intimitat i la relació sexual, arribant a la conclusió que no es tracta d’imitar l’opció triada pel Manel, la Neus i l’Albert, sinó de trobar la manera de no tancar-se en la seva relació de parella, com havien fet anteriorment.

 L’aclariment que fan de dubtes, primer ells dos i després amb el Manel, la Neus i l’Albert, és assimilable a la gestació en la fase fetal, quan els continguts, inicialment més amorfes, van prenent formes més definides fins a arribar a poder ser identificats per la ment.

 La conclusió a la que arriben és assimilable al naixement,  veure la llum.

 Els altres comensals, que van optar per anar a la discoteca en acabar el sopar, es van oblidar del tema, que va quedar com una simple anècdota. A diferència de la Maria i el Gerard, potser van deixar passar una excel·lent oportunitat d’atendre, acollir i transformar alguna de les seves potencialitats, la qual cosa els hagués pogut aportar nous aprenentatges i una ampliació del camp de la seva consciència.

 

Ramon V. Albareda

Psicòleg. Teòleg. Sexòleg

Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i

Escola d’Estudis Integrals

Els cinc articles publicats fins ara constitueixen la base de la Transformació Holística. A partir d’ara em proposo parlar de temes i situacions de la vida quotidiana, avaluant-les i orientant-les des d’aquest enfocament. 

Els lectors i lectores dels meus articles, que sentiu interès per aquest enfocament, em podeu escriure fent preguntes concretes de qüestions sobre qualsevol aspecte de la vida quotidiana, o proposar-me temes sobre els què us agradaria que parlés. Estaré encantat d’atendre els vostres interessos de la millor manera que pugui.

 Gràcies per endavant per la vostra participació!!!