II. Sento una EMOCIÓ, què faig?

A l’article anterior deia: “L’emoció és una sensació corporal amplificada poc definida, de manera que la ment racional encara no la pot identificar. L’amplificació de la sensació pot ser provocada per una situació o agent extern, que emet una vibració que entra en ressonància amb la vibració d’algun aspecte adormit del nostre món intern”.

Quan noto algun moviment energètic que em provoca una sensació (EMOCIÓ), és molt important seguir les següents passes:

1. Ubicar en el cos la sensació (EMOCIÓ), per exemple la panxa, l’estómac, el pit, etc.

2. Acollir la sensació relaxant la zona on la noto, respirant-la, sentint i acceptant que forma part de mi.

3. Deixar que el cos la “gesti”, la transformi, talment com si es tractés d’un embaràs.

4. No tenir pressa per identificar-la, però mantenir-ne la consciència i seguir “gestant-la” tot el temps que calgui fins que es transformi en un sentiment que la ment pugui veure i identificar amb claredat.

5. Discernir i discriminar el sentiment adormit que hi havia en mi del fet o situació que l’ha desvetllat.

6. Analitzar el sentiment propi per una banda, i el fet o situació que l’ha desvetllat per una altra, valorant si el fet o situació que l’ha desvetllat és proporcional a la magnitud i/o intensitat del sentiment que s’ha desvetllat en mi.

7. Si en el punt 6 veig que no hi ha proporcionalitat, predisposar-me a rebre informació de l’inconscient, per exemple per mitjà de somnis, flaixos records, sinèrgies, etc, per poder portar a la consciència quina/es experiència/es del passat poden haver contribuït a magnificar el sentiment.

8. Tant si hi ha proporcionalitat com si no n’hi ha, plantejar-me què faig amb el sentiment, un cop identificat.

Especialment per a les passes 5, 6 i 7, és possible que, en una primera etapa d’aquest aprenentatge, necessitis un acompanyament professional per fer un discerniment, discriminació i anàlisi acurats i amb la màxima objectivitat possible. Després d’un temps de pràctica acompanyada, et serà fàcil fer una bona gestió de les teves emocions i sentiments.

És probable, estimada lectora i estimat lector, que aquesta manera d’atendre i gestionar les emocions holísticament et resulti familiar, però atura’t a pensar  si ho apliques a la pràctica i com ho apliques,  a reflexionar com està de relaxat i porós el teu cos per acollir,  com és l’espai i el temps que hi dediques. Quines dificultats té la ment i com l’ajudes. Amb quina constància ho practiques. Com és l’hàbit adquirit fins ara, i com introduir el nou.

Aquesta pràctica, amb les diferents passes, porta, poc a poc, a assumir la responsabilitat de les pròpies emocions, i a l’aprenentatge de la seva gestió. En el cas que no aconsegueixis resultats, et pots preguntar en quina de les passes estàs encara poc entrenat/da,  o a quina/es no hi dediques el temps necessari.

Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals

 

Proper article:  III. He identificat un SENTIMENT, ara què faig?