Avís important: Si no has llegit l’article anterior Com es transforma l’energia I: referent de la natura, fes-ho ara, abans de llegir aquest, ja que aquest pren com a paradigma o model l’anterior.

En el primer article vàrem concloure que el sentit de la vida és transformar l’energia de què som dipositaris des del moment de la concepció.

En el segon vèiem què vol dir transformar l’energia, i en el tercer, l’anterior a aquest, ens centràvem en el model de transformació de l’energia que ens ofereix la pròpia natura: el procés d’embaràs, des de la concepció fins al naixement.

Tanmateix podem afirmar que tal com es transforma l’energia d’un òvul fecundat, així mateix és com es transforma l’energia en general.

Perquè el procés de transformació de l’energia prengui una direcció constructiva, cal una actitud favorable per part de tots els nivells estructurals. Cal una ment oberta i receptiva a l’energia i al seu procés de transformació. El cos també ha d’estar relaxat i receptiu, i en les emocions i sentiments cal fomentar també una actitud d’obertura i acolliment incondicional.

De la mateixa manera que un embaràs desitjat en la concepció, acollit i acompanyat relaxadament i amorosament durant tot el procés de gestació, i parit en un marc adequat i en un clima amorós d’acolliment esperançat és garantia d’un bon començament d’aquella nova vida, així mateix passa amb la transformació de l’energia.

Quan vivim una situació que ens mobilitza (remou) interiorment, l’energia primària s’excita i s’amplifica, talment com en la concepció. Per facilitar-ne la transformació, en primer lloc cal acollir-la corporalment, i això es fa amb el cos relaxat i respirant pausadament i amb consciència la sensació experimentada. Aquesta passa és comparable a la nidació de l’òvul fecundat, sense la qual el procés d’embaràs queda interromput.

La passa següent consisteix en “gestar” l’energia mobilitzada i acollida en el cos, deixant que vagi fent el seu propi procés maduratiu, sense presses en voler saber què és el que s’ha mobilitzat. Cal tenir present que en l’embaràs, en la transformació de l’òvul fecundat fins a estar preparat per al naixement, han de passar uns nou mesos, dels quals, en els tres primers o fase embrionària, no és possible identificar aquella vida com una vida humana amb formes i sexe prou definits. Pretendre forçar o accelerar el procés maduratiu seria com voler parir abans d’hora.

La passa següent és l’expressió del contingut ja definit, expressió que cal que es doni en el moment adequat. Freqüentment els processos de transformació de l’energia s’avorten per la tendència a expressar-ne el contingut abans d’hora, la qual cosa és negativa per al propi contingut insuficientment elaborat, per a l’interlocutor que rep l’expressió, ja que sovint la rebrà amb poca definició i li serà difícil identificar-la amb claredat, i també per a qui s’expressa, ja que es quedarà insatisfet/a del que ha expressat de manera poc madura, poc clara i, al constatar que no ha estat rebut ni comprès el que volia transmetre, se sentirà confós/a i frustrat/a.

Cal afegir que, si bé l’expressió prematura d’un contingut vital pot avortar el procés de transformació de l’energia, també el pot malmetre retardar o no expressar el contingut quan ja està suficientment madur per sortir a la llum. Això mateix passa en l’embaràs, si es sobrepassen excessivament els nou mesos de gestació.

Val a dir que si l’expressió prematura es dóna en un grup, de vegades hi ha alguna persona que, per afinitat i complicitat amb qui s’ha expressat, intervé aclarint el sentit de l’expressió, la qual cosa serà agraïda per qui s’ha expressat. Aquesta persona que intervé per aclarir l’expressió poc madura del seu amic/a la podem comparar a la incubadora que ajuda a completar la maduració del bebè nascut abans d’hora, la qual cosa facilita que el procés de la nova vida pugui arribar feliçment a terme.

De manera semblant podríem comparar al metge que practica una cesària quan una persona no expressa en un grup el que deuria expressar, i l’amic intervé per animar-lo a que ho expressi.

Com a conclusió podem afirmar que hi ha unes actituds bàsiques en la transformació de l’energia, igual com ho són en el procés de l’embaràs: la receptivitat, l’acolliment, l’espera relaxada i amorosa; l’absència de presses, de prejudicis, l’acceptació i amor incondicionals, i també l’expressió clara i decidida quan el procés maduratiu ja ha arribat a terme.

Proper escrit: Com es transforma l’energia III: un exemple detallat.

 Ramon V. Albareda

Psicòleg. Teòleg. Sexòleg

Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i

Escola d’Estudis Integrals