En aquest tercer article sobre la parella em proposo suggerir una altra manera d’atendre les necessitats d’intimitat, diferent de la parella convencional.

Moltes parelles que intenten desfer-se o neutralitzar la influència de patrons patològics associats al model tradicional no ho aconsegueixen. L’estructura tancada i exclusiva de la parella convencional ha generat patologies tan arrelades que formen part del model. Tant és així que la majoria de persones que opten per la parella com a forma de vida afronten amb normalitat -i fins i tot justifiquen- determinades patologies com la gelosia i la dependència emocional i estructural. Això fa que sigui difícil introduir canvis en aquesta estructura. Algunes parelles ni s’ho plantegen i altres ho intenten i sovint fracassen.

Deia a l’article anterior que cal “inventar” altres estructures, diferents de la parella convencional. De vegades és més fàcil construir una casa de nova planta que intentar reparar-ne una de vella. Si l’estructura de la vella està construïda per materials inadequats o s’ha calculat malament el grau de rigidesa-flexibilitat que ha de tenir tota estructura, hi ha el risc que s’ensorri, tal com va succeir amb el pont de Tacoma Narrows, prop de Seattle, EEUU, el 7 de novembre de 1940. Efectivament, poc després de ser inaugurat, un dia de vent es va produir una freqüència de les ràfegues que va entrar en ressonància amb la freqüència ressonant del pont, i l’estructura es va ensorrar, emportant-se el cotxe amb el conductor que en aquells moments creuava el pont.

Aquest és un bon exemple que ens estimula a fer-nos conscients que hi ha estructures ben calculades, que possibiliten i faciliten avançar pel camí de l’evolució constructiva, i també n’hi ha que frenen i poden posar en perill greu la salut holística de l’ésser humà.

Actualment hi ha un nombre considerable d’individus, per als quals la parella convencional és una estructura que ofega els seus anhels de creativitat, de llibertat i de creixement integral.

Vull deixar clar que, per a moltes persones, la parella és –i seguirà sent- el model que han triat pel seu projecte de vida. A aquestes persones els recomano que llegeixin l’apartat de l’article anterior “la parella: evolució o estancament? II”, on parlo de com “regenerar” i “revitalitzar” la parella convencional.

Per a les persones inquietes que busquen nous models, bé sigui perquè han fracassat en els seus intents de viure en parella, bé sigui perquè no es veuen a si mateixes vivint en parella, vull proposar un model alternatiu comunitari: la Família de Cor.

Algú pensarà que aquest model no és nou. És cert que no és nou en el concepte. Sempre han existit comunitats, o intents de viure en comunitat. La novetat no està en el concepte sinó en els valors i en la forma. Hem optat per anomenar aquest projecte Família de Cor en lloc de família comunitària. El motiu és perquè tant els valors com l’estructura i funcionament tenen com a finalitat facilitar el caliu humà, agradable i acollidor, que es dóna en una família quan l’amor, la confiança, el diàleg, la tolerància i la comprensió flueixen entre tots els seus membres.

Per això, el compromís per integrar-se en aquest model de família és optar pels següents valors, i treballar per fer-ne una forma de vida, tant en el marc individual com en el familiar i social:

• Autonomia en la gestió de les pròpies necessitats bàsiques.
• Capacitat d’atendre les pròpies emocions i sentiments.
• Actitud femenina en la gestió dels aspectes organitzatius de la família de cor, deixant que emergeixin per creativitat i consens en lloc de ser imposats des d’actituds de lideratge masculí piramidal.
• Respecte a la llibertat, pròpia i dels altres.
• Adequació a una estructura d’espais i de gestió econòmica que faciliti l’atenció de les necessitats individuals i de les socials, ja que les dues són aspectes constitutius i irrenunciables de l’existència humana.
• Comunicació transparent i respectuosa, és a dir, sense amagar res (impulsos, desitjos, sentiments, pensaments, fantasies…) que pugui afectar a algun/s membre/s de la família, i lliure de judicis, cap a si mateix/a i cap als altres membres de la família.
• Capacitat d’escolta respectuosa i d’acolliment corporal, emocional i mental, lliure també de judicis i projeccions.
• Actitud cooperativa en la gestió de les necessitats de la família de cor i en l’aportació de noves propostes que puguin enriquir el benestar de cada u/na dels membres, així com la relació dels membres entre sí, i també de la família de cor amb l’entorn.
• Atenció prioritària als membres més vulnerables (infants, persones grans, malalts i altres membres que es trobin en alguna situació crítica i demanin suport i ajuda).
• Confiança i amor incondicional en la relació amb els altres membres de la família de cor.
• Obertura espiritual, és a dir, reconeixement de les pròpies limitacions i obertura confiada a la Vida i a les seves inspiracions.
• Integració social. La Família de Cor no és una cèl·lula tancada i aïllada, sinó oberta i integrada en la vida del marc social en què viu.

A la Família de Cor hi pot haver tres tipus de membres:

• Individus que opten per viure com autònoms, independents, sense tenir una relació prioritària amb cap dels altres membres de la família de cor ni de fora de la família.
• Individus que opten per tenir una relació prioritària amb un membre de la família de cor (parella oberta, no exclusiva), homosexual o heterosexual.
• Individus que acorden viure temporalment en parella “protegida”, és a dir, sense relacionar-se sexualment amb ningú més, amb la finalitat de sanar ferides originades en la relació amb els propis pares, o heretades de generacions passades: avis, besavis….

Què vol dir parella oberta, no exclusiva?

Vol dir que els membres de la família de cor que opten per viure-hi en parella, d’acord amb el segon punt de l’apartat anterior, s’entén que opten per una relació prioritària no tancada i no exclusiva. Vol dir que cadascú reconeix, accepta i respecta la llibertat pròpia i la de l’altre en tots els aspectes. En la família de cor ningú –inclosa la parella- posseeix algú en exclusiva ni intenta controlar o fiscalitzar la llibertat dels altres.

Els membres de la família de cor tenen relació sexual entre ells/es?

Depèn del que entenguem per relació sexual. Si per relació sexual entenem simplement la satisfacció d’un desig sexual i res més, aquest tipus de relació no hi és en la família de cor. Si per relació sexual entenem fer l’amor, és a dir, construir i expandir l’amor, potenciar el vincle d’amor holístic entre tots els membres de la família de cor i més enllà d’ells, sense que ningú quedi exclòs, aquest tipus de relació sí que hi és, i constitueix un dels elements bàsics per nodrir les estructures corporals, emocionals, mentals i espirituals de cada un dels membres de la família com a tal.

Els infants poden formar part de la Família de Cor?

És clar que sí. En poden formar part els fills/es dels adults que s’hi incorporen. També en poden formar part infants engendrats en el sí de la família de cor. I també hi ha la possibilitat d’adopció, com en qualsevol altra família. La mare i/o el pare biològics o adoptius tenen una responsabilitat prioritària en relació als seus fills. Aquesta responsabilitat no és exclusiva sinó que la comparteixen amb els altres membres de la família de cor. La unitat familiar està formada per tots els membres que la constitueixen, infants, adults i persones grans. Com és obvi, els infants són educats en els valors de la família de cor.

A ESTEL tenim dos projectes en què estem treballant des de fa anys. Un és el GATH (Grup Autogestionat de Transformació Holística) i l’altre la Família de Cor.

El projecte GATH és un espai d’aprenentatge de la gestió participativa de col·lectius comunitaris, i la Família de Cor vol ser un model innovador de família. Actualment, algunes persones del grup GATH han optat per integrar-se en aquest projecte de Família de Cor per caminar cap a una forma de vida en família que vagi sent construïda des de la participació i co-creació de tots els membres. Formem un petit nucli de 9 persones (4 homes, 3 dones i 2 preadolescents) compromeses en el projecte. Aquestes 9 persones constituïm el Cor de la família, i estem obertes a acollir altres membres que els ressoni el projecte i se sentin impulsats a caminar en aquesta direcció.

Som conscients que hem recorregut un bon tros de camí, però també en som que és molt més el camí que tenim al davant. Tenim clar que, en l’aprenentatge, tant aprenen els alumnes com els mestres, i és des d’aquesta modesta actitud que ens uneix l’anhel de viure una experiència dinàmica de vida en família que pugui esdevenir una vertadera Escola de vida en família.

 

Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals

Lectors i lectores dels meus articles, si sentiu interès per aquest enfocament, us convido a escriure, fent preguntes concretes de qüestions sobre qualsevol aspecte de la vida quotidiana, o proposar-me temes sobre els què us agradaria que parlés en aquests articles. Estaré encantat d’atendre els vostres interessos i suggeriments de la millor manera que sàpiga.

Si no rebo altres propostes, la meva intenció és escriure un conjunt d’articles sobre l’educació, en els seus diferents aspectes i àmbits.

Gràcies per endavant per la vostra participació!!!