L’educació és una tela teixida amb fils de diferents colors. Perquè l’educació compleixi la seva funció cal que hi hagi harmonia en el teixit. La diversitat és necessària per estimular la varietat de capacitats que constitueixen el potencial de l’ésser humà, però la diversitat ha de confluir en una mateixa direcció: el desenvolupament integral de l’ésser humà. La diversitat de colors en un teixit, per exemple, pot contribuir al seu embelliment i harmonia, però també pot passar just el contrari si no són coherentment combinats.
En els articles anteriors dedicats a l’educació, he anat parlant dels diferents agents que hi estan implicats: els pares i els familiars i amics/amigues més propers. En aquest article em proposo parlar de la tasca que correspon a les institucions, i en el següent em referiré a uns agents fonamentals d’aquest teixit: els/les mestres i professors/es.
Les persones que exerceixen càrrecs en institucions polítiques no han d’oblidar que són servidors del poble que les ha elegit com els seus representants. Això vol dir que la seva tasca és vetllar pel bé comú de tots els ciutadans i ciutadanes.
El govern no és propietari ni dels locals públics on treballa ni dels diners que administra. Si ens centrem en l’educació, és tasca del president, com a responsable principal, i també del Ministeri i/o Conselleria pertinents, la destinació d’un pressupost suficient que permeti la creació d’estructures físiques (escoles) i també humanes (mestres i professors/es adequadament formats, no únicament en l’aspecte professional sinó també –i principalment- en l’aspecte personal, humà). La ràtio d’alumnes per aula ha de permetre un aprenentatge dinàmic que es basi en l’experimentació per part dels alumnes, construint i ampliant coneixement a partir del seu propi potencial i inquietuds, estimulades en el marc de diversos ambients.
El currículum establert per les autoritats competents ha de tenir com a objectiu facilitar el desenvolupament progressiu i integral de les capacitats dels alumnes, facilitant que arribin a ser el que ja són en potència.
Les autoritats competents en l’educació han de simplificar i minimitzar les tasques burocràtiques perquè els/les mestres es puguin dedicar més plenament a exercir la seva vocació d’acompanyants del procés educatiu dels alumnes. També han de valorar, cuidar i sostenir la part humana del personal docent, facilitant una formació continuada per millorar-la i actualitzar-la.
Els legisladors que elaboren les lleis per regular l’educació han de tenir molt present no caure en el legalisme. El legalisme excessiu pot ofegar l’esperit, la vitalitat, el potencial humà, tant dels mestres com dels alumnes. Igual que el poden ofegar les tasques burocràtiques excessives.
Hi ha institucions saludables i també n’hi ha de malaltes. Ningú pot negar que l’actual sistema democràtic és una institució malalta. En lloc de fomentar i promoure una societat igualitària, cooperativa i solidària, és a dir, el bé comú de tots els ciutadans i ciutadanes, promou la desigualtat, la riquesa descomunal d’una petita part de la població, empobrint cada vegada més la gran majoria de ciutadans i ciutadanes. Els/les responsables de les institucions s’han de plantejar seriosament i urgentment l’atenció terapèutica de la malaltia institucional. Això és absolutament necessari en l’àmbit educatiu que ens ocupa, ja que si la tasca dels mestres, i també dels pares, no és sostinguda i acompanyada coherentment per les institucions, es convertirà en una tasca feixuga i perdrà força i efectivitat.
Sóc conscient que les institucions estan constituïdes per persones. Sovint persones de gran qualitat humana, carregades de bones intencions. Però a l’entrar en contacte amb una institució malalta fàcilment es contaminen, com passa, cada vegada més, amb els virus i bacteris presents en els hospitals.
Per tant, conscient de la bona voluntat de molts dels nostres representants polítics, faig una crida a donar passes per curar la malaltia que pot acabar contagiant-los. Crec que, de la mateixa manera que una persona malalta busca ajuda terapèutica per curar la seva malaltia, les persones de bona voluntat que exerceixen càrrecs de responsabilitat en les institucions, educatives en el tema que ens ocupa, han de cercar ajuda terapèutica per evitar contagiar-se dels “virus” i “bacteris” que afecten el nostre sistema democràtic.
Actualment hi ha una gran diversitat de remeis per atendre terapèuticament les malalties col·lectives i institucionals, igual que hi són per a les malalties individuals. La Transformació Holística, l’enfocament que hem creat a ESTEL, contempla l’acompanyament professional per a la transformació integral, no només d’individus, sinó també de col·lectius i d’estructures i institucions socials, tal com s’explica en l’apartat Transformació Holística del web d’ESTEL: www.estel.es.
Ramon V. Albareda
Psicòleg. Teòleg. Sexòleg
Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i
Escola d’Estudis Integrals
Proper article: L’educació V: què correspon als/les mestres i professors/es?