Aquesta etapa marca la consolidació de la filosofia d’Estel en el paradigma de les quatre estacions, una manera d’entendre la vida com un procés natural de transformació.

El Ramon i la Marina uneixen les seves mirades per donar forma a un enfocament holístic que integra cos, energia, emocions i ment, en harmonia amb els ritmes de la natura.

Es creen nous espais, formacions i publicacions que reflecteixen aquesta visió: l’ésser humà com un organisme viu, dinàmic i interconnectat.

Estel es converteix en una escola que ensenya a llegir la vida a través dels seus moviments, a reconèixer en cada etapa un aprenentatge essencial. El treball terapèutic es fa més profund, la comunitat creix, i la recerca adquireix una dimensió espiritual.

En aquesta etapa, el moviment de la vida esdevé la gran mestra —i el paradigma de les quatre estacions, la seva veu.