En aquesta primera etapa, el Ramon sent amb força la convicció que els éssers humans poden viure amb més plenitud i felicitat.

Des del contacte amb la natura, els valors familiars i l’aprenentatge del silenci i la presència al seminari, neix en ell una inquietud profunda: comprendre l’ésser humà en tota la seva dimensió.

Les seves experiències com a vicari a Mollerussa i a la Barceloneta li mostren les limitacions de les estructures existents i l’impulsen a crear espais nous per al creixement personal.

Amb el grup La Corda, experimenta el valor de la comunitat, la diversitat i la unitat, com a reflex de la vida mateixa.

La necessitat de fonamentar aquest camí el porta a estudiar teologia i psicologia, buscant una síntesi entre ciència i esperit.

D’aquest procés de recerca i convicció neix la llavor del que serà Estel, un espai per entendre i viure la vida amb més consciència, amor i autenticitat.