Aquesta etapa marca el pas de la inspiració a la realitat.

Després de sembrar la llavor, el Ramon, amb l’ajuda de la Carme, crea Estel, un espai on la seva vocació d’ajuda i recerca pren forma concreta.

Es comença a construir estructures que donen cos a la seva filosofia: un marc terapèutic per a persones, parelles i famílies, i una base professional sòlida per desenvolupar la Psicologia Humanista.

S’incorporen noves seus, col·laboracions i formacions pioneres, i Estel esdevé un referent en el creixement personal i la formació de terapeutes.

Aquesta època vibra amb un esperit de construcció, d’obertura, d’intercanvi entre professionals i de profunda reflexió sobre el sentit de la vida. El somni pren forma: Estel és ja una escola de vida amb un enfocament propi, on la ciència i l’esperit s’uneixen per donar resposta a la recerca essencial de l’ésser humà.