Com es transforma l’energia I: referent de la natura

Aquest tema consta de tres parts: I, II i III. En aquesta ocasió em centraré en la primera part, intentant posar atenció en el referent que la pròpia natura ens ofereix, el qual és un exemple molt clar de com es transforma l’energia. Em refereixo al procés de la concepció, gestació i part de l’ésser humà.

Un òvul fecundat no és una cosa qualsevol. Malgrat ser un puntet molt petit, només visible al microscopi, constitueix un germen de vida. Aquest puntet tant diminut és energia condensada i conté, en potència, tot el que aquell ésser desenvoluparà durant la seva vida. L’ésser humà en potència no podrà esgotar totes les potencialitats contingudes en el microscòpic òvul fecundat. Al parlar de potencialitats em refereixo a totes les facetes de la vida humana, és a dir, al cos físic, la biologia, al cúmul d’emocions i sentiments, a les facultats mentals i altres capacitats, tant en relació a les dues polaritats (receptiva i procliu) com a les dues dimensions (individual i social).

L’òvul, mancat d’impuls de transformació quan es desprèn de l’ovari, així que és fecundat per un espermatozou en el seu recorregut per la trompa de Fal·lopi, esdevé un germen de vida, i quan arriba a l’úter el primer que fa és enganxar-se a la paret uterina, és a dir s’encarna, pren cos, establint-se un vincle amb la mare per mitjà del cordó umbilical. Aquest fet s’anomena nidació. Aquest primer pas és tant important que, si per alguna raó no es dóna, es produeix la interrupció de l’embaràs.

 

Un cop el germen de vida ha nidat en la paret de l’úter, continua el procés de transformació. El següent pas és la constitució d’una massa amorfa sense cap forma humana, a excepció del cor, que comença a bategar. Aquesta fase de transformació de la nova vida, mancada de forma humana, s’anomena fase embrionària i es perllonga fins a les 10-12 setmanes aproximadament. A partir dels tres mesos d’embaràs, la vida en transformació ja comença a tenir una forma humana, progressivament més clara i definida fins arribar al terme de l’embaràs, moment en el que la vida humana en transformació ja té una forma ben definida i es troba preparada, madura, per néixer, per sortir a la llum. Aquesta fase, des del quart més d’embaràs aproximadament fins al part, s’anomena fase fetal.

És molt important posar atenció en alguns aspectes d’aquest procés que acabo de descriure per copsar alguns dels missatges que la natura ens vol transmetre:

1. Un òvul tot sol no és capaç d’activar un procés de transformació, igual que tampoc en són capaços els espermatozous sols, cal la fusió, l’òvul en el rol receptiu i l’espermatozou en el rol procliu.
2. Sense nidació (corporeització) el procés de transformació de l’energia no prospera.
3. La fase següent a la nidació és l’embrionària, fase amorfa en la que només es por veure el batec del cor.
4. La fase en la que ja es pot visualitzar una forma humana, la fetal, no comença fins cap al quart mes d’embaràs.
5. La nova vida només està preparada per sortir a la llum quan s’han acomplert degudament les fases anteriors.
6. Finalment, cal observar amb una atenció especial que totes les fases, fins al naixement, succeeixen en la foscor de l’úter, foscor en el sentit que la ment no hi té accés. També és important remarcar que les fases de transformació fins al naixement succeeixen pel propi impuls del germen de vida en simbiosi amb la mare per mitjà del cordó umbilical, sense que la ment hi tingui cap paper rellevant, a excepció de ser-hi present acompanyant i recolzant el procés, misteriós per a ella, i acceptant humilment la seva pròpia limitació i l’absència de protagonisme.

Proper escrit: Com es transforma l’energia II: aplicació del referent

Ramon V. Albareda

Psicòleg. Teòleg. Sexòleg

Creador d’ESTEL, Centre de Creixement Personal i

Escola d’Estudis Integrals