Per Transformació Holística entenem un procés orientat a millorar la salut i el benestar –benésser seria un terme més apropiat- de la persona en tots els seus aspectes: els diferents nivells: corporal, vital, emocional, mental i espiritual; les dues polaritats: donar-rebre; força-suavitat; receptivitat-proclivitat, etc, i les dues dimensions: individual i social. Entenem que el grau de coherència i harmonia entre tots aquests aspectes és el que determina l’estat o grau de salut de la persona. Aquest enfocament és original d’ESTEL, i és afí a la Psicologia Transpersonal.

Així doncs, gaudir de bona salut, des del punt de vista holístic, vol dir estar bé físicament, emocionalment, mentalment, i saber relacionar-se satisfactòriament amb l’entorn. En la Transformació Holística treballem perquè la persona es conegui a sí mateixa i aprengui a gestionar la seva vida de manera coherent i harmoniosa amb el que ella és realment (ser genuí). Fomentem la consciència holística de l’ésser humà per anar destriant entre l’essència genuïna de cada persona i els patrons heretats, i/o apresos que ens limiten. Treballem perquè la persona aprengui a ser autònoma, discernint quina decisió ha de prendre en cada moment per donar el pas just i adequat en el seu camí, i anar adquirint eines per saber gestionar la pròpia vida de manera saludable en tots els aspectes. Aquesta manera d’entendre la salut i el benestar s’aplica tant a l’individu com a la parella, a la família, als col·lectius i a les estructures o institucions socials.

Un procés de Transformació Holística té moltes possibilitats, doncs es pot treballar a molts nivells.
En un primer contacte mirem de conèixer holísticament a qui s’ha dirigit a nosaltres, tant en demanda d’ajuda per resoldre problemes com per millorar la seva qualitat de vida.

Això ens permet dissenyar un procés de transformació holística personalitzat i coherent amb la seva realitat concreta, tenint en compte les seves capacitats, qualitats, punts forts, talents, potencialitats, aptituds, punts febles, defectes, limitacions, … sense deixar de banda les seves necessitats i motivacions.

A partir d’aquest estudi, fem una o més propostes al/la sol·licitant, explicant els pros i contres de cadascuna. L’honestedat és un dels nostres valors bàsics, així doncs, si el procés de transformació holística que li hem dissenyat no li podem oferir des del nostre Centre, l’informem d’altres Centres i/o professionals que, segons el nostre parer, puguin atendre les seves necessitats.

A ESTEL hem pogut ajudar a recuperar la salut i la joia de viure a moltes persones, que han trobat en l’enfocament de la Transformació Holística l’atenció i els recursos que justament necessitaven, com es pot comprovar en la petita mostra d’usuaris/àries que comenten la seva experiència en aquest mateix web.

Quan parlem de parella, família o col·lectiu ens referim a les persones. Gaudiran d’una bona salut holística si els membres de la parella, família o col·lectiu se senten a gust en la seva relació amb els altres , i es dóna entre ells una cooperació fluïda i enriquidora de cadascú, individualment considerat, i del grup com a conjunt. Perquè això sigui així cal que cada membre de la parella, família o col·lectiu tingui una funció definida i assignada, tenint en compte les capacitats, limitacions i necessitats pròpies i dels altres, i que la desenvolupi de manera responsable i solidària amb els altres membres del grup, així el creixement individual impulsa el creixement propi, el dels altres membres del grup i del grup com entitat. Aquesta manera de funcionar coherent i harmoniosa, no només beneficia cada persona del grup i el grup en sí, sinó que també millora el rendiment i la qualitat dels projectes que desenvolupa el grup o col·lectiu.

Quan parlem d’estructura o institució social ens referim a les normes, costums i protocols pels quals es regeix la institució.

Per tant una estructura o institució social gaudeix de “bona salut” quan les normes, costums i protocols que la regeixen fan una funció estabilitzadora i al mateix temps possibiliten, estimulen i recolzen la necessària evolució i creativitat de les persones que en formen part. Exemples d’estructures són: les normes i costums per les que es regeix la parella, la família, una comunitat, la política, l’economia, l’empresa, els clubs esportius i d’altre tipus, etc. La manca de “bona salut” d’una estructura té moltes conseqüències negatives.

Per exemple una d’elles és la contradicció que experimenten molts dels membres més honestos de la institució entre la normativa que la regeix i la seva pròpia ètica personal, inspirada en principis de sentit comú, bondat, solidaritat i cooperació. Aquesta contradicció és el que explica que quan una persona entra a formar part d’una institució, malgrat que pensi diferent i entri amb la intenció de canviar-hi coses, acaba pensant i comportant-se com tots els altres membres, o bé separant-se de la institució. Això passa moltes vegades en la parella, la política, l’empresa, les comunitats religioses i d’altre tipus, etc.

La diferència doncs entre col·lectiu i estructura o institució social és que en el col·lectiu l’atenció es posa en les relacions que es donen entre les persones que el formen, mentre que en l’estructura o institució social l’atenció es posa en les normes, costums i protocols pels quals es regeix el col·lectiu.

Per exemple, hi ha col·lectius que es regeixen per normes antiquades que, amb el pas del temps, han quedat desfasades i obsoletes, i més que possibilitar l’evolució constructiva de les persones que el formen, es converteixen en barreres i murs que les empresonen, malgrat la seva bona intenció i predisposició.

Com és obvi, el col·lectiu i les estructures s’influencien mútuament, de manera que és difícil que les persones d’un col·lectiu gaudeixin de bona salut si les normes, costums i protocols pels quals es regeixen no són saludables, i a l’inrevés, és a dir, és poc probable que les normes, costums i protocols d’una institució siguin saludables si les persones de la institució que les determinen o mantenen no gaudeixen de bona salut, tant individualment com en la seva relació amb els altres membres del grup.